Joan Batiste Sancho

Este artículo se puede consultar en la web www.cardonavives.comy está escrito por el profesor de valenciano Jan Batiste Sancho. A continuación reproduzco unas palabras suyas.


"L’autentica llengua valenciana, la seua evolucio a lo llarc dels segles, i l’estat actual, han segut desconeguts per la majoria dels escritors en llengua valenciana, uns per arcaisants, uns atres per catalanisants. D’esta forma s’han bandejat formes “incorrectes”quan realment son autentiques i genuïnes.

¿Per qué eixe desconeiximent i oblit?

Per un abandonament incomprensible del nostre passat cultural i historic, i per tant, del sentit de pertanyença que nos ha fet arribar a un punt en el que no sabem ni lo que es nostre i fa que casi nos sentim forasters en nostra propia casa.

La llengua valenciana a lo llarc dels segles ha patit tres procesos d’agressio:

un proces de castellanisacio de manera casi ininterrumpuda des del s. XV fins l’actualitat.
Un proces d’arcaisacio dut a terme pels renaixentistes lliteraris, sobre tot, els poetes, somesos per la corrent del romanticisme imperant, i la creencia que el poble parlava una llengua corrupta (s.XIX)
Un proces d’intensa catalanisacio durant la segona mitat del s. XX. Esta catalanisacio s’ha dut a terme de forma calculada i premeditada per uns, i de forma inconscient per uns atres. En els dos casos, dominava l’obsessio d’acodir a la font del catala per a fugir de la castellanisacio del valencià. Esta actitut catalanisadora sempre ha estat ben acollida i promoguda des de Catalunya.


La realitat actual es que uns escriuen en un perfecte catala, i uns atres en un hibrit al que podriem denominar valencià catalanisat en uns casos, i català valencianisat en uns atres.

Com ya dia Miquel Adlert, la diferencia entre els arcaisants renaixentistes i els actuals “catalanisants” es que els primers vivien de l’ilusio i no pretenien enganyar al poble valencià fent-li creure que escrivien en la mateixa llengua que parla el poble, sino que reconeixien que era distinta i per aixo la denominaven llengua llemosina, en canvi els “catalanisants” (pancatalanistes i tercerviistes), asseguren al poble que la llengua catalana en que escriuen es la mateixa que parla el poble i per a “enganyar” millor diuen “valencià culte” en lloc de simplement catala.


En esta seccio, el raconet de la llengua valenciana, pretenem el reconeiximent de les formes genuïnes valencianes front a arcaïsmes, catalanismes i castellanismes.

Finalment, vullc manifestar que esta seccio anira sempre dedicada a D. Jose Mª Guinot per l’admiracio professada i com a recort de la seua inquebrantable fidelitat a la verdadera llengua valenciana, propia i distintiva de tots els valencians, que encara que pareguda i en traces semblants a unes atres llengües en les que guardem un estret llaç de parentesc, no es la mateixa i tenim tot el dret del mon a, depurar-la i actualisar-la (d’arcaismes, castellanismes, catalanismes i barbarismes innecessaris), codificar-la i normativisar-la (dotar-la d’un cos normatiu que facilite el dreprenentage) normalisar-la (que siga un instrument normal en la vida quotidiana de tots mosatros)."





"S’acosten les festes de Nadal, i cada any escoltem i llegim tantes incorreccions que volem enguany els llectors de RENOU siguen capaços de no cometre.

Un any darrere un atre, escoltem barbaritats com “Feliç Nadal”, “Nit Bona”, “Nit Vella”, etc. per a referir-se a les formes valencianes: Bon Nadal, Nit de Nadal, Nit de Cap d’any, etc Tambe escoltem felicitar les festes de forma incorrecta: Feliç Nadal i Prosper Any Nou en lloc de dir: Bon Nadal i Feliç Any Nou.

NADAL

El 25 de decembre es el dia de Nadal. Nadal ve del llati natale, i vol dit naiximent. En castella es traduix per Navidad o Navidades.

¿Com es desija a una atra persona que passe unes bones festes de Nadal?

Lo que encastella es Feliz Navidad o Felices Navidades, en valenciá no hi ha plural, i sempre s’haura de dir BON NADAL i no Bons Nadals.

Per eixemple, direm que enguany felicitem el Nadal als llectors d’esta revista RENOU i no direm que enguany felicitem els nadals...

Unicament gastarém la forma en plural, nadals, per a referir-nos a les festes de nadal de diversos anys.

Per eixemple, direm, Tots els nadals dine en familia..

Els derivats de Nadal son nadalenc, nadalenca i els seus plurals, nadalencs i nadalenques per a referir-nos a les formes castellanes: navideño, navideña, navideños navideñas

Les cançons tipiques de Nadal tenen per nom cançons de Nadal i no haurem de dir villancicos, per ser esta una paraula castellana.

NIT DE NADAL

La nit del 24 al 25 de decembre en castella es denomina Nochebuena, pero en valencià no s’ha de dir “Nit Bona” como s’escolta cada volta mes entre la gent jove, sino La nit de Nadal.

Per tant, dirém el sopar de la nit de Nadal per a referir-nos a la cena de Nochebuena.

NIT DE CAP D’ANY

La nit del dia 31 de decembre a al 1 de giner, tant es pot celebrar l’ultima nit de l’any (Nochevieja, en castella) com la primera nit de l’any (nit de Cap d’Any, en valencià).

Els valencians no hem denominat esta nit en el nom de l’any que s’acaba, sino en el que s’escomença d’ahi que la conegam a lo llarc dels anys com la nit de Cap d’Any."