“¡Oh, el seny català!”
VICENT RAMON CALATAYUD/

A gosades que nos n’estan donant, el dels nort. Com si a soles tingueren ells drets estatutaris. Serà que a l’hora de vendre lo que ací diem ben dit trellat, estos s’ho monten i a més de quatre bambes els deixen en la boca oberta, conseguint que els posen en l’altaret de la sana enveja, per no dir “admiració bova”. Toca. Per tal d’avisar als polítics sucursalistes de tramontana i ponent, per a que el poble pla faça cabal i per a que òbriga l’ull el polític arraïlat i sense més horisonts que l’ample mar i la llibertat... Per a que no nos carpixca el gel del nort, ni nos embolique el rodar de la boja eixuta del centre, convé reparar en les puntualisacions que feu Adlert en son dia: revista Murta núm. 33, donant pèls i senyals de cóm d’empantanats han anant quedant tots els intents catalans de conseguir la seua pretesa independència. Toca, toca.

Segons documenta Adlert, França ha segut enemiga tradicional de la Corona d’Aragó. Ya França quan l’invasió musulmana se n’aprofità per a apoderar-se’n d’un bon tros... al sur dels Pirineus: la Marca Hispànica, que si els catalans no la trenquen encara els tindria lligats. Pero comencen a jugar a reis i s’enfaden en Joan II. I el 15 de novembre del 1462 se’ls ocorre proclamar rei per ad ells a Enric IV de Castella. Un Trastàmara passats 50 anys del Compromís de Casp i la que armaren, contra el Trastàmara Ferrando I. ¡Oh, el seny català! Pero quan la sentència arbitral de Bayona els ho impedix pensen en Lluís XI rei de França, tan enemiga d’Aragó i, clar, de Catalunya... que li prenen por i nomenem a Pere, condestable de Portugal. Deixen que França els arrebate els territoris del nort dels Pirineus, que recuperaria Ferrando el Catòlic, “coautor” de la hui denostada unitat espanyola. ¿Fon el seny lo que els dugué a tindre quatre reis en un any? Quan s’enfaden en Felip IV d’Espanya fan soberà al rei de França Lluís XIII a qui substituí Lluís XIV i este, en perdre la soberania, es consolà fent de França novàment estos territoris al nort del Pirineu.

A jugar a les repúbliques: la primera, proclamada per Pau Clarís un 17 de giner de 1641 durà una semana. La segona la proclamà Francesc Macià el 24 d’abril del 1931, pero passats tres dies, els ministres del Govern espanyol Fernando de los Ríos, Marcelino Domingo i Nicolás d’Olwer la desproclamaren i el “Govern català” quedà convertit en Govern de la Generalitat de Catalunya. La tercera, un 6 d’octubre del 1934 des del balcó de la Generalitat..., el president Lluís Companys proclamà l’Estat català ¿un Govern autònom sublevat contra el Govern central? Si la proclamació fon a les 8 de la vesprada, la desproclamació tardà 10 hores, ya que pel matí següent, a les 6 i quart, enarborant bandera blanca, davant de les canonades del general Batet, un atre català, demostraven el seny la majoria.


http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060123/prensa/noticias/Opinion/200601/23/VAL-OPI-086.html