A EL SUBSTANTIU


L´estudi del nom substantiu comprén l´analisis del genro i del numero.


1. El genero. El genero es conserva el mateix, en general, en totes les llengües romaniques: el que tenien en llati. No obstant aço, notarem algunes diferencies entre el valencia i el catala.


-El catala forma el femeni de hereu, jueu, Andreu, etc. en hereva, jueva, Andreva;

-El valencià, en hereua, jueua (o judia), Andreua, etc.


-El catala diu o escriu duquessa, princessa, baronessa; el valencià (excepte "l´apichat"), duquesa, princesa baronesa, alcaldesa, etc.


-Hi ha un lot molt surtit de noms abstractes que el catala te com femenins, tots ells acabats en -OR, que en valencià antic tambe ho eren, pero que no ho son en la actualitat. Son estos: amor, ardor, color, dolor, error, sopor, temor, valor, estupor, rencor, (catala, rancor) rigor, rubor.


-Hi ha substantius de diferent genero en valencia i en catala:


a) Masculins en catala i femenins en valencià.

Catala: la arada

Valencia: el aladre.


Molts noms d´ofici o professio, en catala van terminats en A, sent masculins, mentres que en valencià acaben en E. Catala: el maquinista, el periodista, el caixista, etc. Valencià: el maquiniste, el periodiste, el caixiste.


2.El numero Hi ha tambe diferencies en quant al numero.


No farem mencio de la diferencia que hi ha en el tracte del plural dels noms que en singular acaben en R, la qual perden en catala en el plural, perque la diferencia queda dissimulada per l´ortografia.

Catala: papés, carrés, retós.

Valencià: carrers, papers, retors.


Hi ha paraules terminades en E atona en singular, que passen al plural en catala afegint una sola S, i en valencia, com en epoca classica, afegint NS.

Catala: homes, joves, orfes, termes

Valencia: homens, jovens, orfens, termens.


Noms que en catala fan el plural en OS, perden la O en valencià

Catala: boscos, gustos, presupostos, etc

Valencià: boscs, gusts, presuposts.


Noms masculins terminats en catala en E i en plural en ES, i en valencià en O i OS respectivament.

Catala: generes, quadres, modes, metres, litres, quilometres,

Valencià: generos, quadros, litros, quilometros, etc


Noms que en valencià acaben en OS i en catala suprimixen la O

Valencià: gojos, desijos, passejos

Catala: goigs, desigs, passeigs, (no solen pronunciar la S final)


Noms que en singular en valencià terminen en dos consonants, i als que en plural s´afig una S; en catala en sigular s´afig una E eufonica, que es conserva en plural.

Valencià: assunt, cult

Catala: assumpte / assumptes, culte / cultes


B. L´ADJECTIU


Resumint, direm que els adjectius, en quant al plural, presenten els mateixos fenomens que els substantius.

Catala
millos, pijos
ariscos, vistos, foscos
comodes, omnimodes, vagues
cultes, presumptes
roigs, migs, lleigs Valencià
millors, pijors
ariscs, vists, foscs
comodos, omnimodos, vagos
cults, presunts
rojos, mijos, llejos


1. Adjectius i pronoms possessius.- S´observen diferencies d´orde morfologic i sintactic.


En el femeni, tant en singular com en el plural de adjectius i pronoms personals:

Catala: meva, teva, seva, meves, teves, seves

Valencià: meua, teua, seua, meues, teues, seues


Us de les formes possessives mon, ton, ma, ta, sa, etc.

En catala, us restringit.

En valencià, sense cap llimitacio


Prohibicio en catala de l´us de l´articul neutre LO, sempre, i per tant davant dels pronoms possessius. En valencià, us normal del articul neutre LO davant d´eixos pronoms: lo meu, lo teu, lo seu, lo nostre, lo vostre, lo d´ells.


2. Adjectius demostratius.- Diferencies morfologiques i sintactiques.


En catala s´usen els adjectius arcaics composts aquest, aquesta, aquestos, aquestes, aqueixos, aqueixes. En valencià totes eixes formes estan considerades com arcaiques i fora d´us, empleant en son lloc les formes: est o este, eix o eixe, eixa, eixos, eixes.


En catala no esta clara la distincio entre aquest i aqueix. En valencià no pot haver confusio entre este o eixe.


3. Adjectius numerals.- Se presenten notables diferencies en cardinals, ordinals, partitius i colectius.


a) Cardinals


Catala: vuit, dissét, divuit, dinou, seixanta, vuitante, dues centes, milio, bilio, etc

Valencià: huit, désset, díhuit, déneu, xixanta, huitanta, dos cents, millo, billo, etc.


b) Ordinals


Catala: usa les formes d´orige popular: cinqué, sisé, seté, vinté,

Valencià preferix les formes cultes tretes directament del llati: quint, sext, septim, octau, non, decim, undecim, vigesim, etc.


c) Partitius i colectius


Catala: meitat, miler (decim, centesim, milesim ab S sonora)

Valencià: mitat, miller o millar (decim, centesim, etc. ab S sorda).


d) Adjectius quantitatius.- Hi ha diferencies morfologiques i sintactiques.


En catala tenen plural noms com prou, massa i força (prous, masses, forces)

En valencià, prou i massa son invariables, i força no existix en el lexic ni com adjectiu ni com adverbi.


Sintacticament en catala l´us dels quantitatius varia molt, segons vagen en o sense preposicio. Posarém alguns eixemples per a que es veja la diversitat.

Construccio catalana
quant pa
fa molt fret
menge molta chocolata
cullen tant blat com en casa
tenim poc vi
bastant de visites
ja n´has comprades força
quanta de neu
portava menys de maletes Construccio valenciana
quant de pa
fa molt de fret
menge molt de chocolate
cullen tant de blat com en casa
tenim poc de vi
bastantes visites
ya n´has comprades moltes
quanta neu
portava menys maletes



5. Adjectius indefinits.- Diferencies morfologiques


Catala: altre, altra, altres; abdues, nombros, nombrosos/es.

Valencià: atre, atra, atres, les dos, numerós, numerosos, etc


6. Atres adjectius.- No existixen en valencià certes prohibicions de la normativa catalana sobre l´us de mateix, demes, varis.


C. L´ARTICUL DEFINIT


Diferencies morfologiques i sintactiques:

1. El catala no usa l´articul neutre LO. El valencià el té com un enriquiment i fa us abondos d´ell.


2. El catala lliterari ha proscrit l´articul masculi en les formes LO i LOS. El valencià els mante vius al costat de EL i ELS ( En algunes comarques, com en el Maestrat, son les formes usades habitualment : lo sinyó retó, los jovens)


Per a que es veja el distint us sintactic d´estos articuls posarém alguns eixemples:

Construccio valenciana
No sabia lo animal que eres
¿Saps lo que he pensat?
Ara serviran lo atre
Vine lo mes pronte que pugues
Lo maravillos d´esta persona Construccio catalana
No sabia com eres d´animal
¿Saps el que he pensat?
Ara serviran el atre
Vine el mes aviat que puguis
El que es maravillos d´aquesta persona


Resumint: en valencià es pot usar l´articul neutre:


a) davant d´un adjectiu: lo bo del cas

b) davant d´un pronom: lo meu, lo teu, lo seu

c) davant d´un adverbi: lo pronte que has vingut

d) davant de tota una oracio: va fer lo que li van manar.


Tots estos giros estan prohibits en el catala normatiu.


A mes, en valencià sol ser incorrecte posar l´articul davant de noms propis (No direm "la Maria, el Jordi"). Tampoc s´usa ya anteposar En o Na als noms propis d´home o dona, respectivament ( No diem ya En Josep o Na Monserrat) En catala s´acostuma fer lo contrari.

www.cardonavives.com

Realment, això d'internet ens ho hauríem de fer mirar...
La d'animalades que es poden escriure i publicar!
En fi... el meu més sentit condol, Guinot.
Una salutació cordial des de València Nord.