VII SINTAXIS ORACIONAL


La Sintaxis de l´oracio es molt pareguda en totes les llengües neollatines, per sa estructura, pero diferent per les conjuncions que introduixen les oracions coordiandes o subordinades, aixina com per les diferents preposicions que acompanyen al verp. A on hi ha mes diferencia entre catala i valencià és sobre l´us de les preposicions A, EN, DE, PER i la conjuncio QUE. Prescindim ara de fer eixe estudi comparatiu, perque nos portaria a una casuistica massa llarga. Vorem tan sols l´introduccio d´oracions que diferixen en catala i en valencià, no per les diverses conjuncions coordinants o subordinants, sino per la seua construccio.


1. Oracions d´emocio. Estes oracions en catala s´introduixen per giros com "em sap greu" o "em fa pena". En valencià per "me sap mal" o "me dona pena".


2. Oracions de necessitat. En valencià s´usa poc el verp "caldre" en oracions afirmatives. En catala se fa d´ell un us abundant. Eixemple: Catala: caldria que aleshores tinguessis uns mots adients.

Valencià: seria convenient que ara tingueres unes paraules adecuades.


3. Oracions de temor. Regint una oracio de subjuntiu, el catala utilisa les formes catalanes del preterit d´imperfecte, mentres el valencia ampra les valencianes del parlar general en -ARA, -ERA, -IRA (cantara, vinguera, cosira). Eixemples:

Catala: tenia, por que vinguessis

Valencià: tenia por de que vingueres.


4. Oracions negatives. El catala, a imitacio del frances, reforça la negacio ab la particula PAS. En valencià dita construccio es inadmisible, ya es tracte d´oracions negatives, comminatives o interrogatives

Catala: ¿No has estudiat pas?, No vinguis pas; no passegis pas avui

Valencià: ¿No has estudiat?, No vingues, No passeges hui





VIII LES DIFERENCIES LEXICALS


No podem resistir la tentacio de dir algunes paraules sobre el lexic, el qual hi ha qui diu que és tambe una part de la Gramatica. Les diferencies lexicals entre el valencià i el catala les podem vore a traves del llenguage parlat, els llibres escrits i els diccionaris. La llengua viva valenciana la podem oir en qualsevol conversacio dels qui entre nosatros la parlen: la catalana, en els programes de la televisio de Barcelona. Ara be, basta escoltar-la uns minuts per a donar-se conte de que no estan parlant la nostra llengua. Entre els llibres escrits hem volgut seleccionar-ne un, que pren continuament com a model de gramatica catalana el professor Badia Margarit, a saber, la gramatica superior de MARVA (Curs superior de Gramatica Catalana de MARVA pgs 194-198). D´esta obra prenem unes pagines seguides, les corresponents a les funcions difeernts que poden representar els pronoms debils (febles) dins de la frase. Posarém la frase de Marva a l´esquerra, i a la dreta la traduccio valenciana.




Marva
Cada dia em llevo a les sis
Mai no ens agafen
Nosaltres ens trobem cada dia
¿Vols que the renyin?
¿Per què t´ajups?
No us vestiu tan aviat
Ya les tres (les gallines)
En Pau i En Gil es cartegen
Agafeu cireres i feu-vos-en un tip
Sempre m´arrenco la cresta
Nosaltres ens fem la feina
Mai no et traus la gorra
La Maria us prepara el sopar(pronunciat supà)
Vesteix el nen
¿Qué es en Pere, o no l´est?
Semblaven el teus parents i noels eren
Em creia que eren les meves cosines pero veig que no les son
Aquest noi es eixerit encara que no sembli
¿Es recorda gaire de mi?
¿A quina hora tornareu de Tiana? En tornarem a les vuit
Puja en aquest vago
Jo tambe hi pujare
Sempre passo per aquest carrer
¿Tu no hi passes? Traduccio valenciana
Tots els dies m´alce a les sis
No nos agarren mai
Nosatros nos trobem tots els dies
¿Vols que te rinyen?
¿Per que t´ajupixes?
No vos vistau tan pronte
Ya les trac
El Sr. Pau i el Sr. Gil se cartegen
Prengau cireres i assecieu-vos
Sempre m´arranque la cresta
Nosatres nos fem la faena
No te lleves mai la gorra
Maria vos prepara el sopar
Vestix el chiquet
¿Està Pere, o no està?
Pareixien els teus parents i no eren
Em creia que eren les meues cosines.... i no son (o no ho son)
Este chiquet es dispost encara que no ho parega
¿Se´n recorda molt de mi?
Tornarem a les huit
Puja en o a este vago
Yo tambe pujare
Sempre passe per este carrer
¿Tu no passes?


Sol objectar-se la gran cantitat de paraules que son iguals en catala i en valencià. Lo mateix podem dir nosatros del catala i el castella. Lo que les diferencia es la pronunciacio: la fonetica. Anem ara a la prova del Diccionari


Obrim el diccionari de Pompeu Fabra pel mig (edicio de 1981). Ha tocat la lletra F. Escrivim les cinquanta primeres paraules seguides, sens interrupcio: Fa, fabricies, fabaria, fabrica, fabricacio, fabricador, fabricant, faricar, fabril, fabulista, fabulos, fabulosament, faç, façana, faccio (n), faccios, facecia, facecios, faceciosament (e), faceta, facial, facies, facil, facilitacio (n), facilitar, facilitat, facilment (e), facineros (o), facsimil, factible, factici (o), facticiament (e), factiu, factor, factoria, factorial, factotum, factura, facturacio (n), facturador, facturar, facula, facultar, facultat, facultatiu -va, facultativament (e), facundia, facundios, facundiosament (e), fada, fadiga, fador, fadri, (i 4 derivats de fadri), fadristern, faedor. Total, cinc columnes. Ara pregunte: ¿son diferentes eixes paraules de les castellanes? Entre les cinquanta, no n´hi ha mes que tres propiament catalanes: façana, fada (pareguda al castella hada) i fadristern, institucio tipicament catalana.


Les diferencies que hi ha entre el lexic valencià i el catala son tan o mes importants que les que medien entre el catala i el castella. Clar que valencià i catala tenen moltes paraules iguals, ¿com no les ha de tindre si les dos llengües han heretat el patrimoni lexical del llati?. Pero, les paraules han sofrit distinta evolucio fonetica, i aixo es lo que les ha fet diferents. Eixa diferencia es voria millor en seguida si el catala s´escriguera en una transcripcio fonetica i no en l´ortografia actual, que no es correspon en la pronunciacio d´aquella llengua.





IX COLOFO


Per a posar terme ad este llarc i arit estudi, vullc convidar a tots a reflexionar sobre les diferencies morfologiques i sintactiques, entre el valencià i el catala, que hem expost, i a que, despres d´una reflexio sincera, emitixquen el seu veredicte sobre si el valencià té la mateixa gramatica que el catala, o pel contrari te motius sobrats per a alardejar de gramatica propia.


Per ma part, encara que pose tota ´importancia en la Fonetica, per a la diferenciacio de llengües procedents del mateix tronc comu, no deixe de senyalar l´importancia del lexic i de la Gramatica, perque les diferencies en este camp, afegides a les fonetiques, nos confirmen en la autoctonia de la llengua valenciana i la seua independencia de la catalana, en l´estat actual de les dos llengües.


Per a acabar, permitiu-me que aporte aci el testimoni de Josep Pla, premi de les lletres catalanes, insigne escritor, qui en el volum 28 de les seues obres completes, en un articul titulat "Direccio Lisboa", diu textualment: "Els llingüistics tenen rao: tots els dialectes neollatins situats des del Loira fins l´Algarve i els ultims caps de Sicilia, tenen la mateixa construccio: El que els diferencia es la fonetica. Es la fonetica el que crea ( en llenguatges que tenen la mateixa arrel, en aques cas el llati), la inintel.ligibilitat, inintel.ligibilitat que, en definitiva, es total."


Finalment, repetixc una atra autoritat que ya vaig invocar en una atra ocasio: Salvador de Madariaga en el seu famos llibre ESPAÑA (pagina 186) diu: " Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua difiere lo bastante para poder permitirse gramatica y vocabularios propios, si sus literatos quisieran construirselos". I en aixo estem.


www.cardonavives.com