Incluimos este blog en la categoría de política, pues es eso, la política, lo único que permite hoy en pleno siglo XXI, que el pancatalanismo siga intentando aniquilar la dulce lengua valenciana e incluirnos en su proyecto fantasioso,de estado.
Hay que ver la sabiduría popular como es, a continuación podemos leer la rondalla del pam, pam, pam, que viene que ni pintada estos días que vivimos. A decir verdad, si nuestros políticos se dignaran leerla,...¿Alguno recapacitaría?¿Alguno se daría cuenta de lo que generan los lemas utilizados recientemente en Cataluña?¿Algunos se daría cuenta que están haciendo un terrible mal a la sociedad española criminalizando a los democratas y alentando a los asesinos y complices? ¿ Alguno se daría cuenta que sus actitudes se pueden volver contra ellos mismos?
Esta y otras se pueden leer para contar a sus niños en :
http://www.cardonavives.com/lengval.asp
http://www.artana.org/JoseMaria/cuentos.htm
Pam, pam, pam.
En una casa hi havia freqüentes discussions entre marit i muller per causa dels joguets del chiquet.
El pare volia que el seu chiquet fora ben valent, gens apocat, i per a fomentar eixa qualitat, el joguets havien de ser tots espases, canons, tanques, bombarders, soldats de totes les armes, pistoles, ametralladores i coses paregudes.
La mare, sense pretendre que el seu filll fora un afeminat, preferia que els joguets foren instructius , pacifics, com arquitectures, esferes, estuchos de dibuix, pintures, barquetes, orguens, trenets, avions, o si no de caracter deportiu o jocs de salo, com balons, bicicletes, parchissos, etc.
Al chiquet la que mes ilusio li donaven eren les pistoles, espases i ametralladores. ¡ El goig que li fea la pistola de son pare, que ell havia descobert en el calaix d'un moble al costat del llit !.
Era feliç quan se cenyia a la cintura l'espasa i cridava: ¡ presenten, armas! o quan agarrava l'ametralladora en les seus mans infantils i, rodant-la de dreta a Ezquerra, simulava un ametrallament, dient: ta, ta, ta, ta, ta. o empunyava la pistola i apuntant als de casa, dia “pam, pam, pam, pam”.
Era inutil que sa mare, a qui li desagradaven tots eixos jocs marcials, li diguera: "Pasqualet, no m'agraden gens eixa classe de jocs. ¿ Tu no saps que del manec d'una granera una vegada va eixir un tir?
"Algun dia tindras un disgust". El chiquet no fea cas i seguia en els seus jocs belicosos. Pero lo que no " passa en un any passà en un día, i este dia va ser aquell en que es va apoderar de la pistoleta de son pare.
¡Era tan boniqueta! Nova, per estrenar ,pareixia un joguet, i per a jugar en ella, la va agarrar.
Baixà a on estaven sos pares i, apuntant-los en la pistoleta, la movia d'un, costat a l'atre dient: " manos arriba, tiren las pistolas, pim,pam, pum".
Es veu que, sense saber com, apreta el dit que tenia posat en el "gatillo", i al instant se sentia el ruido del tir, mentres son pare caia en terra malferit.
El portaren a l'hospital, i a les poques hores moria.
Artana Estiu 1991
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.
Esta y otras se pueden leer para contar a sus niños en :
http://www.cardonavives.com/lengval.asp
http://www.artana.org/JoseMaria/cuentos.htm
Pam, pam, pam.
En una casa hi havia freqüentes discussions entre marit i muller per causa dels joguets del chiquet.
El pare volia que el seu chiquet fora ben valent, gens apocat, i per a fomentar eixa qualitat, el joguets havien de ser tots espases, canons, tanques, bombarders, soldats de totes les armes, pistoles, ametralladores i coses paregudes.
La mare, sense pretendre que el seu filll fora un afeminat, preferia que els joguets foren instructius , pacifics, com arquitectures, esferes, estuchos de dibuix, pintures, barquetes, orguens, trenets, avions, o si no de caracter deportiu o jocs de salo, com balons, bicicletes, parchissos, etc.
Al chiquet la que mes ilusio li donaven eren les pistoles, espases i ametralladores. ¡ El goig que li fea la pistola de son pare, que ell havia descobert en el calaix d'un moble al costat del llit !.
Era feliç quan se cenyia a la cintura l'espasa i cridava: ¡ presenten, armas! o quan agarrava l'ametralladora en les seus mans infantils i, rodant-la de dreta a Ezquerra, simulava un ametrallament, dient: ta, ta, ta, ta, ta. o empunyava la pistola i apuntant als de casa, dia “pam, pam, pam, pam”.
Era inutil que sa mare, a qui li desagradaven tots eixos jocs marcials, li diguera: "Pasqualet, no m'agraden gens eixa classe de jocs. ¿ Tu no saps que del manec d'una granera una vegada va eixir un tir?
"Algun dia tindras un disgust". El chiquet no fea cas i seguia en els seus jocs belicosos. Pero lo que no " passa en un any passà en un día, i este dia va ser aquell en que es va apoderar de la pistoleta de son pare.
¡Era tan boniqueta! Nova, per estrenar ,pareixia un joguet, i per a jugar en ella, la va agarrar.
Baixà a on estaven sos pares i, apuntant-los en la pistoleta, la movia d'un, costat a l'atre dient: " manos arriba, tiren las pistolas, pim,pam, pum".
Es veu que, sense saber com, apreta el dit que tenia posat en el "gatillo", i al instant se sentia el ruido del tir, mentres son pare caia en terra malferit.
El portaren a l'hospital, i a les poques hores moria.
Artana Estiu 1991
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.