Valencia
El crit del 9 d’Octubre
FERNANDO GINER GINER/




Cada 9 d’Octubre la consciència colectiva dels valencians llança un crit a l’aire. No som un poble violent, ni fanàtic, ni ignorant. Som un poble amable, acollidor i tranquil. Per això el nostre crit es d’amor i de pau, com sabiament indica l’Himne de la Comunitat Valenciana en la seua última estrofa. El nostre crit és d’autoafirmació i solidaritat, és un crit que no alça fronteres sino que obri nous camins.

Des de la Diputació de Valéncia tenim ben clars estos camins que ens parlen de futur i de prosperitat, sabent ben bé que les seues fites les marquen el passat i la tradició. A lo llarc d’estos prop de huit anys com a President -i potser siga bonico fer balanç ara que encarem el final d’una llegislatura completa- hem procurat seguir per estes sendes de fidelitat valenciana, de manera que queden ben marcades en la història de la Institució; hem procurat que la nostra corporació es convertixca en eixemple notori de cóm construir una moderna Comunitat Valenciana, junt a les diputacions d’Alacant i Castelló, que vixca esplendorosa les novetats del segle XXI.

El 9 d’Octubre és el dia que recordem i festegem tot açò: lo que volem i lo que voldrem; lo que anhelem i lo que ensomiarem. El progrés es senzillament l’ensomi d’una vida millor pero posat en pràctica i, naturalment, treballant en ilusió per a dur-lo avant.

Som part d’un poble vell. La bella image d’un poble en marcha cap a la consecució d’elevades metes té una plasmació clara en la Real Senyera del Regne de Valéncia quan baixa sense inclinar-se pel balcó municipal, i avança per carrers i places congregant a tota la gent. No hi ha distinció social que valga. Hòmens i dones, jóvens i ancians, d’unes idees i d’unes atres idees. Hi ha pocs pobles en Europa que tinguen esta solera i esta proyecció de la seua germandat. Valéncia, este dia del 9 d’Octubre, és un eixemple per a Espanya i per a totes les atres comunitats autònomes. Respirem pau al caliu de la nostra bandera, baix el simbòlics colors que cantara el poeta:

“Groc d’espiga i roig de sanc

devallant del blau del cel,

fins a tu no arriba el fanc

sols arriba el sant anhel”

Per això la Diputació de Valéncia va promoure l’any passat una magnífica exposició sobre la Real Senyera. Per això el nostre poble va respondre avalant-la ab la seua presència i ab el seu amor, d’una manera impressionant. Aquella recompensa moral ab la qual ens va obsequiar la benevolença dels nostres municipis ens ha espentat enguany a preparar una magna esposició sobre la Llengua valenciana, un atre dels pilars fonamentals de la nostra colectivitat.

L’Idioma Valencià és idioma oficial de la Comunitat Valenciana junt al castellà. L’Idioma Valencià el tenim com a propi perque l’hem inventat nosatres, els nostres antepassats, des de fa prop de mil anys. L’Idioma Castellà és el que parlen molts dels nostres germans de les comarques de l’interior, i també és nostre perque tenim ben assumida la nostra fidelitat a Espanya. Estes dos apreciacións crec que són completament acceptades per una indiscutible majoria dels nostes ciutadans. A esta voluntat popular absolutament majoritària de defensa de les llengües valenciana i espanyola crec que ens devem tots els servidors de la cosa pública. L’autèntica democràcia passa pel respecte al poble, i no pel servilisme insensat cap a uns manipuladors que sols busquen la satisfacció dels seus ocults interessos.

En unes atres paraules, i per a dir-ho ben clar: els valencians som valencians. Posseim l’orgull d’haver llaurat una cultura pròpia a lo llarc del temps, solc a solc i pas a pas. El 9 d’Octubre és el dia que tenim la possibilitat de cridar esta evidència. Sense fúries i sense odis. El Poble Valencià té la virtut de no saber odiar. Som pacífics per naturalea. Per això patim estoicament totes les agressions i continuem treballant sense trencar el nostre somriure, ab la sincera convicció de saber que tenim raó. Tot lo roïn passarà, és llei de vida. Al final triumfarà la veritat. La veritat està unida a la llibertat. No fa falta ser creent per a entendre esta aguda cita evangèlica: “la veritat et farà lliure”. Sense veritat no pot haver llibertat, perque els enganys i les mentires només engendren violències i esclavitut.

La Diputació de Valéncia, part d’este poble i servidora d’este poble, vol unir-se harmònicament a este crit de plenitut que llancem cada any el 9 d’Octubre. És el dia de la Pàtria Valenciana. És el Crit de la Senyera, el Crit de la Llengua i el Crit de la Valencianitat.

www.lasprovincias.es

Menys mal que es considereu no fanàics. Qualsevol que llija el vostre escrit amb un gram d'intelència diria el contrari.
Per cert. Com escriviu? No està normalitzada ja la llengua. Aleshores per què esrcriviu així. No estem en democràcia? Doncs accepteu la voluntat de la majoria.

Invitado, es evidente que no todos podemos ser tan "listos" como vosotros los catalanistas.Pero, nos sobra inteligencia para pedir un poco del respeto que los catalansitas exigis para vosotros, y también para defender lo nuestro, sin complejos, sin miedo, alto y claro.

Mai mos fareu catalans chiquet.