Valencianisme politic per Simo Santonja

Valencianisme polític (I)


Hui es complixen cent anys d'estes paraules escrites per Félix Azzati en el periòdic El Pueblo: "Eso de la fraternidad catalano-valenciana suena a melodía antigua... Exploten ustedes eso de la Solidaridad en Barcelona... pero escuchen ésta súplica y no nos traigan el solidarismo catalanista, que bastante hacemos con vestirnos con paños de Tarrasa y Sabadell". En el mateix periòdic (25 de maig de 1907) es llegia este remat: "conviene que ningún valenciano ignore esta verdad; los intereses catalanes son contrarios a los intereses valencianos".

Félix Azzati Descalci, periodiste i polític gadità, treballà, des de molt jove, en el diari republicà El Pueblo; amic i colaborador de Blasco Ibáñez, el substituí en la direcció del periòdic, i en el càrrec parlamentari, a partir de 1908; Diputat a Corts, per Valéncia en 1910, 1914, 1916, 1919 i 1923; reorganisà el partit blasquiste baix el nom de P.U.R.A. (Partit d'Unió Republicana Autonomista). La Gran Enciclopedia de la Región Valenciana resumix sa trayectòria: "Notable periodista fue una de las personalidades políticas más influyentes de la vida valenciana en la segunda década del siglo XX".

Qui vullga conéixer l'evolució i la problemàtica del valencianisme polític des de 1874-1939, deu llegir l'excelent llibre d'Alfons Cucó (edició castellana d'Ariel, de 1977; curiosament, estem en el 30 aniversari), i aixina podrà anotar, que podríem dir des de sempre, hi ha hagut valencianisme de dretes i d'esquerres, valencianisme valencianiste i valencianisme catalaniste o pancatalaniste. La clau interpretativa, diferenciadora, no és atra que si admetem 'país valencià', formant part de l'entelèquia 'països catalans', per molt federalisme que defengam, no fem atra cosa que minvar la potència del valencianisme valencianiste, independent i mai, mai, federat.

I si he començat per celebrar el centenari de les paraules d'Azzati, és perque el seu republicanisme no és gens dubtós, i perque eixes paraules poden ajudar a que nos ocupem, en serietat, de la preocupació actual. Ningú oblide, perque és filosofia orteguiana, que preocupar-se és un estadi previ, antecedent, a l'ocupar-se; i que de res servix la preocupació si no ens ocupem de despreocupar-se, ocupant-se del problema, que certament és greu.

Ara tots els partits de l'arc parlamentari valencià volen ser 'valencianiste' (Anote que el Diccionari CVB, definix: '2. Valencianisme. Amor i conreu de les coses valencianes, sobretot en l'aspecte cultural i polític'... '1. Catalanisme. Devoció a l'esperit i als interessos de Catalunya'; per molt que llig i rellig les dos definicions, no arribe a comprendre per qué són diferents, en particular, 'les coses' i 'els interessos'). Inclús diuen ser 'valencianistes' els partits centralistes, encara que les seues 'obres' tenen desamor demostrat respecte de les 'coses valencianes' (siga l'aigua, siga la llengua valenciana que porta camí de ser 'convergent', per obra i gràcia de l'AVL, i dels seus inventors).

Pero el problema greu no és el d'agenollar-se, com hi ha qui s'agenolla, sino de trobar una finestra oberta a un valencianisme valencianiste que defenga eixes 'coses', com diu el Diccionari 'en l'aspecte cultural i polític. Per eixa raó no podem estranyar-nos de que els llegidors del periòdics es pregunten ¿qué fem, quina és la solució possible si és que n'hi ha alguna, unió o desunió?

Valencianisme polític (i II)


Un bon dia, els valencians es toparen en l'anunci de la creació d'un partit valencianiste dispost a fer valencianisme polític.

I el va fer, i tingué representació municipal i parlamentària. Pero sense saber com, o sabent-ho (els actors), començaren a caure-li fulles, camí de la secessió o del transfuguisme, quan tal partit no estava per a fer trossos. I el resultat a la vista està: ¿guanyar protagonisme, no perdre el pesebre, el plat o les tallades? Seria curiós conéixer les respostes dels protagonistes, perque alguna cosa tindran que dir, en especial als que els votaren formant part d'un partit, que conserva sigles, pero que està mig despullat, per culpa exclusiva de les fulles separades. No sé a on he llegit que del partit inicial han resultat no sé quants (u, més dos, tres, quatre).
L'anécdota val la pena. En cert dinar que m'oferí Kofi Anam, en Ginebra, parlant sobre les més de cinquanta mil ONG que hi ha en el món, reflexionava: totes volen vore'm i parlar; per a rebre-les a totes, en un any laboral necessitaria, per a vore'n 225 cada dia, treballar 37 hores diàries. Conseqüències de l'atomisació. Alguna ONG només conta en un president (el pare), una vicepresidenta (la mare), i una secretària (la filla), lo que no vol dir que n'hi ha algunes que tenen no millers, sino millons d'adictes (i estes, només estes, són les rebudes).

L'eixemple és exagerat. Pero no pot discutir-se que l'atomisació partidista planteja problemes de llistó: que si 3%, que si 5%. ¿Per qué? Perque l'atomisació impedix superar l'alçària mínima, siga el 5, siga el 3. Uns, de bestreta, es conformen, perque tenen prou en l'eixida, i no reparen a pensar que no arribaran mai. Atres fan un esforç, i creen, com han creat, un nou partit que traga del marasme de la ventolera de tanta fulla seca o condenada a secar-se, per llei. I el problema seguix patent, ¿superaran el llistó, o deuen unir-se?

Eixa és la clau, que difícilment obrirà la porta de l'unió, per una raó simple. Tots els amos del pastiç volen manar, estar ben colocats en l'eixida. I tots no pot ser, ¿qui deu sacrificar-se? Açò que està passant és molt humà, ¿qui treballa per amor a l'art, sabent que no tindrà guany? Be, que eixe 'amor', segons el Diccionari, seria 'amor a la cultura i a la política valenciana. Els gallecs deuen ser galleguistes; els catalans, catalanistes; i els valencians, valencianistes. Pero sense faltar-li al respecte a ningú...' aun queda París" ... o siga el transfuguisme. Si be, deu anotar-se que per molt culpables que foren Eva i Adam (orde de la tentació, que encara caldria l'alegació d'Adam, ¡per amor a Eva!), nos oblidem de la responsabilitat, irresponsabilitat millor, de la serp, oferidora de la figa (que alguns diuen poma).

Plató estava convençut de que 'una vida sens examen de sí mateix no mereix ser vixcuda'. No vagen a creure que l'examen afecta només als electors, afecta, i en molta fondària, als partits que volen ser elegits; els electors tindran o no tindran l'atreviment del canvi, pero els partits, tots els partits tenen l'obligació d'explicar-nos ('obres són amors') qué han fet i qué faran pel valencianisme 'valencià'. Hauran vist vostés, que aplegue al final de tanta flexió sense haver nomenat a cap partit polític, perque pense que la responsabilitat afecta, per igual a tots.

I gràcies senyor Azzati, per eixes paraules, que m'han servit de punt de partida, i que vosté escrigué, ahir cent anys, un dia 13 de març de 1907. Només falta que els valencians que volen un 'valencianisme valencià' sense sucursalismes, ni agenollaments, es mantinguen erts i rectes com la nostra Senyera. Arribem al món, no per a viure, sino per a conviure, i per a no claudicar, que no és cedir, ni coixejar, sino faltar al deure i als principis... encara queda l'esperança de l'atreviment al canvi

Tags: Valencianismo, catalanismo, carod, Montilla, Sentandreu, Coalición

Autor: Invitado
Fecha: miércoles, 04 de abril de 2007
Hora: 11:27

Doncs qui no vulga mirar la tv3 que no la mire, però que ens deixen en pau als que si que volem veure-la. Això es diu censura, ho digueu com ho digueu. Esteu fent molt de mal a la llengua valenciana i a la normalització d'aquesta, teniu un embolic mental que no s'aclariu ni vosaltres.

Autor: La_Seu
Fecha: miércoles, 04 de abril de 2007
Hora: 12:56

ESTAS FLIPAT CHIQUET DIGO NOI.

Açi els panques no mes voleu normalissar el català barceloní. A mi m'agrada vore Telemadrit ¿esteu tallant la meu llibertat?

Chorraes. Anda treballa pera defendre els diners de en Eliseu, treballa que no mes ell tindra la boljaca plena.

Autor: Invitado
Fecha: jueves, 05 de abril de 2007
Hora: 4:01

Si vols vore TeleMadrid, doncs mou-te per a poder-la vore.

Et recorde que els repetidors de la TV3 els vam pagar de les nostres butxaques, xaval

Vosaltres no estimeu la nostra llengua, només voleu que fastidar-nos a la gent que sí l'estimem i l'utilitzem.

Deixeu-nos tranquils ja d'una vegada!

Autor: La_Seu
Fecha: jueves, 05 de abril de 2007
Hora: 8:53

la meua llengua no es la teua per molt que vuigau. El problema de la TV3 no es de diners es de legalitat. La TV3 es ilegal.

Autor: Invitado
Fecha: domingo, 14 de octubre de 2007
Hora: 0:53

però això quina merda de gramàtica i ortografia és?
Més burros no n'ha vist em ma vida. O siga que s'inventeu les normes i au! I teniu la poca vergonya d'escriure articles? sempre tan cremats amb els catalans... però si ells passen moltissim de nosaltres!Em fa molta vergonya veure aquestes coses. Us ho dic: soc antinacionalista i molt critic amb els catalans. Ara, una altra cosa és ser burro i analfabet i voler ser politic i filòleg.
YO ZOY DE HUERVA.HE APRENDIO A EHCRIBI ANDALU

Autor: Valencianiste
Fecha: jueves, 24 de enero de 2008
Hora: 11:10

Molt bon artícul, i perfectament escrit en les Normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana o d'El Puig.

Ànim i a continuar en el blog
valencianisme