En 1982,i despres de l'agrupacio del Partit Nacionalista del Pais Valencià, i l'agrupament d'Esquerres del Pais Valencià, naixia en Valencia Unitat del Poble Valencià, un partit d'esquerres, filial de CIU, per a la comunitat valenciana. A la que poc despres, en 1983, s'uniria Esquerra Unida del Pais Valencià.
Molts vos preguntareu, com CIU, partit de dreta català, financià un partit d'esquerres en el nostre Regne. La resposta es facil, per que la majoria dels seus militants, havien segut reeducats per ells.
Era un cavall de Troya, un cavall, que no va conseguir enganyar al poble valencià. En definitiva un intent de conseguir una majoria de votants que la dreta no anava a arreplegar.
Foren anys dificils, puix UV era realment la que arreplegava estos vots, la que realment fea gala del seu nom.
En definitiva l'atra alternativa.
En el 87, s'uniren al Partit Comunista del Pais valencià,i s'obtingueren dos diputats, uno per Valencia, Pere Mayor, i atre per Castello, Antoni Ferrando. Pero eixa unio se trencà poc despres, passant estos al grup mixt. La principal causa del trencament, va ser el que UPV no volia realment un partit d'esquerres (clar com heu va a permetre CIU) si no un partit catalaniste.
Aço va fer que molts dels seus militants, despres de vore-li les orelles al llop, deixaren UPV, i se passaren a EUPV.
En el 91, es presentà en solitari, arreplegant soles un 3,7%, tot una catastrofe.
Pero al quedar fora del tot en el 95 (any en que guanyava per majoria el PP) va fer que els dirigents de UPV, es reuniren en CIU per a pactar noves estrategies. I va ser en el congres de l'Eliana (1996), a on es feren unes reformes, i a on començava la seua caminada en solitari el Bloc Nacionalista Valencià, encara que baix estes sigles, seguira regint CIU.
A finals de 1998, es celebra el primer congres del nou aparegut Bloc, moderant els seus estatuts per "aixina poder entrar en mes cases".
En 2003 i 2004 es presentaren en coalicio en Esquerra verda, per a les corts (4,67%) i per al congres (1,53%).
Pero tambe heu feren per al Parlament Europeu eixe mateix any, acompanyats de Galeusca-Pueblos de Europa, CIU (com no si eren fills d'ells), BNG, Partit socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista (atres que no expressen mai d'a on venen i per que estan), el resultat en lo Regne, va ser del 1,12%.
En 2007, es junta en Esquerrra Unida del Pais Valencià, fent coalicio com a Compromis pel Pais Valencià per a les corts Valencianes, obtinent el BLOC, dos dels set Consellers. Un poc mes tart, encara en 2007, en motiu de l'eleccio del Consell d'Adminstracio de RTV, comencen a haver disputes entre els dos partits, acabant en la destitucio de Gloria Marcos, en favor de Monica Oltra.Les lluites dels dos partits, van acabar en la dissolucio de Compromis, passant tots els seus representants al Grup Mixt, eixe que tant agrada als representants del BLOC.

En els seus estatuts, el BLOC, es considera com a un grup Nacionaliste de Tercera Via, els seus estatuts estan redactats en català, i son simpatisants de l'unio dels Països Catalans.

En un congres celebrat a finals de l'any passat, s'optà per moderar alguns dels seus estatuts, acceptant per al Cap i Casal la Real Senyera (no mos enganyem, soles per al Cap i Casal), acceptar les normes de la AVLL, com no, si va ser creada pel PP baix les ordes de CIU, acceptar el terme Comunitat (recordem que va ser este terme el que aprova Madrit en els vots de CIU i PNV) encara que no el gasten i reformant el caracter pancatalaniste, per un mes moderat, permetent als seus membres seguir a la Real Senyera el 9 d'Octubre, aixo si, sense desplegar-ne cap.

Es de sobra sabut, que el BLOC, junt a ERPV o ERC, es l'unic partit politic "valencià", que està present en els famosos 25 d'Abril, en que venen des de Tramontana mils de Pancatalanistes per a fer una manifestacio pro Països Catalans. I que tots els anys, son els del BLOC, els que desfilen en el correllengua, defenent l'unitat de la llengua, i la lliure circulacio de la TeVen3 en tot el Regne.
Ademes, son els militants del BLOC, els que organisen cada 9 d'Octubre la famosa manifestacio de la vesprada en la que reclamen una Valencia Catalana, i en la que lligen un manifest per a que la Valencia dels charnegos siga per fi part dels Països Catalans.
I es de sobra sabut que l'unic blau que senten per les seues venes, no es atre que el català.


Pero este any, els militants del BLOC, volen arribar mes alla, volen participar de ple en la nostra celebracio, volen ser participes de la mostra proveso, volen ser ells els que encapçalen un ritual al que tot el poble valencià rendix homenage. Volen ser ells els que proclamen als quatre vents que fins Valencia el dia de la seua nacionalitat, es declara Catalana acceptant en la seua proveso les banderes de la repudia.
En definitiva, volen ser ells els que impedixquen enguany que els valencians pogam fruir un dia de valenciania en mig de 364 dies de catalanitat.
Volen ser ells els que embruten en la seua presencia un acte tant net i Valencià com es el nostre 9 d'Octubre. Acompanyant una senyera que ni tan sols volen.

Des de este llinees, no vullc fomentar cap acte violent, simplement, vullc demanar al seus membres (els del BLOC clar) que desistixquen d'acodir a la plaça de l'ajuntament demà, ya no des de l'amenaça, si no des de la coherencia.
"Per a vosatros este es un acte mes politic, en el que podeu arreplegar vots frut de l'engany conseguit, pero per a mosatros, els valencians, es una cosa molt mes gran que un simple acte, es un sentiment, es realment un orgull vore com la nostra Real Senyera seguix rebent el mateix tracte, i seguix pese a qui li pese sense inclinar-se baix ningu", i sobre tot, deixar clar, que encara que els antics UPV vullgueren fer desapareixer del mapa la nostra Real Senyera, siga rebuda en l'Himne Regional, per molts esforços que feren tant UPV com PSOE per que fora canviat pel de la Moixaranga.Per que es l'himne que ha reclamat el poble, i per que es la bandera que mos ha representat durant molts sigles.
La bandera de lluita del poble Valencià.

Deixeu que la gent puga fruir per lo manco d'un dia de valencianitat com es mereix.
Llunt d'eixa catalanitat que mos acossa durant tot l'any.
Pero sobre tot, no enmascareu quatribarrades en blau, deixeu-mos fruir de la nostra Real Senyera.

No mos enganyeu, ya sabem per a que voleu realment la nostra Real Senyera, i no anem a consentir-ho.

Si voleu uns Països Catalans, digau-ho, i deixeu de marejar a la gent.

Crec que es lo manco que podrieu fer, donar la cara i dir la veritat.

Yo tinc una casa vella
al poble on em vaig criar.
Tinc un forcat i una rella
i un lligo i una corbella
que saben de treballar.


Es una casa que obliga
a recordar als majors:
Una casa molt antiga
que sap del gra i de l'espiga
i de frets i de calors.


I tinc davant el païsage
d'un poble que mira al cel
portant al cor el mensage
d'una llengua que es fa image
i es mes dolça que la mel.


Alli tinc un lloc propici
per reviure la costum.
Tinc el recort i l'indici
d'una vida i un ofici
ple de terra i ple de llum.


I tinc el temps de l'escola
i les llibretes en blanc.
Tinc el colom que revola
i el morter i la caçola
i la tauleta i el banc.


Alli tinc el pas primer
i encara el primer desig.
Tinc la flor del taronger
i el joc montat al carrer
i el trinquet i el set i mig.


I perque la meua infancia
està viva en aquell lloc,
ara que ho veig a distancia,
comprenc la seua importancia
i em dic per dins a poc a poc:


Yo tinc una casa vella
que em parla del dia clar.
Tinc el blat i la rosella
i un somni entre cella i cella:
Tornar al poble, ¡tornar! ...


Anfos Ramon.
Biblioteca de Lo Rat Penat