ORDINACIONS I STABLIMENTS, DE LO SIGLE XIV I ATRES COSETES POSTERIORS (III)

Ara vos contare una historia o “una qüestio sorollosa” que ve del any 1604. En l’antiga plaça Vella de la ciutat de Castello, i a uns quants metros de l’Iglesia Major, es va alçar una grandiosa torre que servia de campanari. M’estic referint, evidentment, al nostre conegut com “El Fadri”. En l’any 1604 es va inaugurar ab gran solemnitat. Des d’aquella epoca hasda els postres dies, es l’Ajuntament qui te el domini sobre les campanes, atenent lo seu manteniment, nomenant al campaner i disponent per complet d’elles, excepte en lo referent als tocs ordinaris de l’Iglesia. L’Iglesia no ha pogut vore mai, que les campanes es troben baix el poder de l’ajuntament, i d’ahí s’han originat numerosos pleits i conflictes. En l’any 1660 trenca el foc el vicari perpetu Jose Breva, per pretendre que era de la seua incumbencia donar el permis per a que tocaren les campanes en les festes que celebren els llauradors a Sant Miquel, els estudiants a Sant Nicolau i els mariners a Sant Pere entre atres. El Justicia i jurats es defenen alegant quel vicari, mai ha tengut, ni te res a vore en les campanesi que no mes pot dispondre d’elles el racional en les funcions ordinaries de l’Iglesia <<tochs ordinaris tocant al cult diví, com son, misses conventuals, aniversaris y atres hores canoniques>> (sic) haguent d’intervindre personalitats del clero i la politica d’aci de Castello, Valencia i tambe de Madrit. Esta disputa va perdurar des de llavors, desconeguent si en l’actualitat continua o d’una forma definitiva i conciliadora esta resolta. Lo que si se, es que en 1869, l’ajuntament de Castello, va establir uns imposts sobre els tocs particulars de les campanes del Fadri, i les del presupots de l’any 1883-84 son les següents:

Toc o senyal per a l’administracio de Sacraments 2,50 pts.

Idem medio pontifical, id, id 1,25 pts.

Idem pobre, id, id 0,25 pts.

Toc o senyal d’enterrament general 20,00 pts.

Idem medio pontifical 5,00 pts.

Idem pobre 1,00 pts.

Toc anunciant aniversari sense distincio 5,00 pts.

Toc per a festes de carrer, novenaris i demes funcions 5,00 pts.

Per ultim, vos relatare “un entredit” que alla per l’any 1673 va tindre lloc en Castello. Per escomençar, aclarir que “entredit” en aquella epoca volia dir o significar, sensura, o lo que es lo mateix una excomunio. Vejam: En la misa major celebrada en l’Iglesia parroquial de Castello el dia 30 d’abril de 1673, es va publicar un decret del Sr. Bisbe de Tortosa ¡vejes tu, per a on! ficant en entredit, es a dir, sensurant a totes les iglesies, parroquies i ermites de Castello i de lo seu terme, per haber segut assessinat en lo “carreronet del Pes de la Farina” (carreronet del Ecce-Homo) el presbiter Mosen Vicent Tort. Segons el decret de sensura, manava , que no mes podien entrar en les iglesias i ser enterrats, aquelles que tingueren bula. Pero el cas es que, la majoria de la gent no la tenia. Llavors els jurats de la ciutat enviaren una comissio a Valencia per a comprar un creixcut numero de bules i repartirles als ciutadans, aixina com al mateix temps enviaren un atra comissio a Tortosa, per a demanar al Sr. Bisbe, que alçara l’entredit, lo qual es feu el dia 6 de maig

Este fet es conserva en un document que consta en l’Archiu Municipal de Castello i diu lo següent: <<En lo mes de dehembre delany MDCLXXII mataren denit enlo carreronet del pes de la farina ala boca que ix al carrer major amosen Vicent Tort pre. natural de la villa de Morvedre y beneficiat y resident enla esglesia parral. de la pnt. vila de Castelló de que es segui imbiar lo Sr. Bisbe de Tortosa D. Fr. Joseph de Fageda una escomunio pera que los que tinguesen noticia del Agresor omanifestassen, fon asso en lo mes de mars delany MDCLXXIII, y después proseguint les censures en XXX de abril de ditany diumenge manà publicar en lo pulpit de dita esglesia un entredit general enaquella y convents y hermites de son terme de que essegui al poble la major afliccio que de memoria de homens se havia vist, y es feu, esta major, a ocasio de no tenir bulla la quarta part de la gent; sens ella no els deixaven entrar en les esglesies ni convents a oir missa, ni soterrar en sagrat, y succehí que mori un chiquet de tres anys y es suspengué el soterrarlo fins tenir bulla. Vent los jurats tan gran desconsuelo, imbiarem al dit Sr. Bisbe un sindich, que fon Francés Andreu ciutada de dita vila y diputat del Regne lo mateix dia de diumenge en la vesprada ab carta de la vila, y se obtingué ralaxació del entredit, y les lletres de la relaxació y absolució se publicaren disapte apres sequen (6 mayo) ans de escomensarse la missa de la mare de Deu, y en continent anaren totes les campanes abol y se obriren les portes de la esglesia y lo poble quedá ab la alegria y consuelo que es deixa considerar………>> (sic). Ademes de tot aço, els jurats enviaren com he dit ades, a atre jurat a Valencia per a comprar bules << y portá mes de cisentes bulles de vius ques despediren en un matí…..>>(sic). El cas es que, fins ara, encara no s’ha sabut la causa de l‘assessinat d’este retor, pero en tot i aixo, la tradicio conta, que l’autor fon un marit ofes i dominat per la vehement passio dels cels, puix vivia el marit en una casa del carrer Major (d’eixes que tenien porta “escusada” al carreronet del Ecce-Homo), i segons conten, el crim es va cometre a boqueta nit, al eixir el retor o presbiter de la dita casa per la porta falsa.

Com sempre amics, l’historia mos conta i mos ensenya moltes coses, fets i fites en les seues corresponents dades i dates, sempre que no siguen manipulades i alterades per interessos factics. ¡Ya sabeu a que m’estic referint! Pero d’este tema, parlare en atra ocasio i vorem com l’historia e spot rescriure a mida i a base de escamparla a tot arreu i de repetirla mil voltes i mes..., es preten (i per malaurança a voltes es conseguix) que siga creguda a cegues i que siga considerada certament veritat i autentica. ¡En fi! coses dels “altres” i d’uns quants de “nosaltres” d’aci.

http://cardonavives.com/lengval.asp 

]]>Mon, 14 Jan 2008 11:41:52 +0100 http://eltirant.blogcindario.com/2007/10/00215-valencians-i-catalans-i.html

VALENCIANS I CATALANS (I)

Agusti Galvis

Nomes havien passat 10 anys de la mort de Jaume I, quan l´octubre de l´any 1286, el seu net, el rei N´Amfos (Amfos I), fill de Pere I, concedí en Borriana, als "homens de la ciutat e totç los altres lochs del Regne de Valentia" el privilegi de fer Unió,"pusquen fer unitat ab sagrament". El privilegi autorisava a pendre mides estrategiques "possitis ponere cathenas per carrarias", per a defendre les llibertats i privilegis del Regne, "conservationem nostrae regaliae et iurium nostrorum" El 9 de maig de 1347, regnant Pere II de Valencia, els jurats de la ciutat de Valencia convoquen l´Unió, per rao de molts i diversos agravis, perjuïns i actes contra "furs, uses, privilegis e libertats del regne de Valencia", que havien segut fets " per lo molt alt senyor rey e per sos officials e jutges delegats", els qui havien dit" que.l molt alt senyor rey es en possessio de no servar furs, privilegis, bons usos et libertats." En el "Llibre de memories" trobem que "A 18 de novembre, dit any, fonch feta una campana, ... pera convocar los de la Unió" El rei durant la visita a Valencia, ballà al so que li tocarem els valencians. En la "Cronica" del rei llegim que "..lo dit Goçalbo ab CCCC homens...vench ballar ab trompes e ab taballs al nostre real; e volguessem o no, haguem a ballar ab ells Nos e la Reyna." ¿Quina va ser la reacció dels catalans front a les accions dels valencians per a defendre les "libertats del regne de Valencia"? Els catalans es reuniren en "San Pedro de Oro" (Santpedor) y "Santas Creus" (Santes Creus), per a possar-se al costat del rei i en contra dels valencians. Diu Ramon Gubern, en "Un document de 1348 sobre la Unió", que es troba en el "Butlletí de la societat catalana d´Estudis Històrics, I", 1952, p 45,46, que "la noblesa i les ciutats i viles catalanes es posaren resoltament al costat del Cerimonios" El document de 1348, dirigit al rei diu: "...han gran dolor e han compació de vos e·n parlen fort legement contra Valencia". Soldevila en "Història, I", (pp 454 i 455) reconeix que a la derrota dels valencians havia contribuit "... el suport dels catalans..." Molt interessant lo que consta al respecte en capitul 26 del llibre VIII dels "Anales de la corona de Aragón" del croniste Zurita. Llegim: "Resuelven en Barcelona que si la unión de Valencia les impide sus cortes el principado de Cataluña ponga remedio" I tambe: "...que estuviesen unidos con las ciudades y villas de Cataluña para lo que tocaba al servicio del rey y para requerirle que fuese a tener cortes; y si los de Valencia lo estorbasen, que ayudasen con cierto número de gente de caballo echasen sus imposiciones cada uno en su tierra para distribuirlas en la gente de guerra" Com observem, Zurita no pot deixar-ho mes clar: Si els valencians, defenent els seus drets, impedixen que el rei vaja a les corts catalanes ¿Que fan els catalans?. Molt senzill: ¡Guerra al valencià!. Es complien a la lletra els plans del rei. Consta en la "Cronica": "E alli acordam de tenir corts als cathalans; e aço per cor de satisferlos a tots els greuges y de acostarlosnos, per ço que ab la ajuda llur, Nos, poguessem destruir los malvats rebelles de la Unio." Desfets els valencians en l´ajuda dels catalans, consta en la "Cronica" que "...Nos per la gran rebellio quens havien feta los de la ciutat erem de l´enteniment que la ciutat fos cremada y destroyda e arada de sal.." La repressio fon que alguns "foren rossegats e penjats, e altres solament penjats. Dels quals ni hac alguns...als quals fon donat a beure de metall de la campana de la Unio que havien feta." Pareix llogic pensar, que si es creu en la defensa dels drets d´un poble, es perque es creu en la defensa dels drets dels pobles. Catalans i catalanistes nos demostren hui i cada dia, com en 1348, justetet lo contrari. Nomes creuen en la defensa dels drets d´ells, chafigant a qui faça falta. Els drets dels demes, com si no existiren. I si fa falta engolir-se al vei per a fer-se ben gros, per intentar-ho,¡que no quede!. Al poc de temps, els valencians es reconciliaren en el rei Pere, perque com podem llegir en el "Llibre de Consell" (cartes 188), "se tench per altament servit de la dita ciutat en la guerra de Castella", incorporant la corona a la heraldica valenciana:"...en aquest vocable Valencia fahia e feu dalli avant tro a la sua fi, de sa propria ma, en la letra mijana del dit vocable, la qual es .l., una corona....." Fea poc de temps, que els valencians haviem donat un atre toc d´atenció, en defensa dels nostres drets. En 1328 havia segut elegit Francesch de Vinatea, per a eixercir el carrec de "Justicia en lo criminal". Vinatea faltà l´any 1333. El rei N´Amfos (Amfos II), casat en Na Leonor, germana del rei de Castella, per infuencia d´esta, volgue fragmentar el Regne de Valencia fent donació d´importants ciutats, al seu fill l´infant Ferran. Una representació dels valencians al cap de la que es trobava Vinatea, es reuní en els reis i els digueren, que estaven disposts a morir per a evitar-ho, i que si morien, la represalia del poble nomes salvaria la vida dels sobirans. Davant tal parlament, el rei li digué a la reina "¡Ah, reina! ¿Aço voliets vos oir?". La reina li contestà: "Senyor, no lo consentiria el rey don Alfonso de Castilla, hermano nuestro que no los degollase a todos". La contestació del rei fon la no prou coneguda sentencia: "¡Reina, reina! Lo nostre poble es franc, e no es aixi subiugat com es lo poble de Castella; car ells tenen a Nos com a senyor, e Nos a ells com a bons vasals e companyons". ¿Quan pegarem els valencians una bona punyada sobre la taula i escomençarem a defendre lo nostre, com ho feu Vinatea, descobrint la cara a tots els lladres que volen furtar-nos-ho?

]]> Wed, 31 Oct 2007 14:41:05 +0100