Martes, 14 de marzo de 2006
Colectiu Valldaura.
La Real Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana.


El motiu pel que els pancatalanistes volen que la llengua valenciana siga un mero dialecte del catala es purament politic. Les persones interesades NO VOLEN "desmembrar el Pa?s Valenciano de la comunidad idiom?tica y cultural catalana". Afirmar que la llengua valenciana no es dialecte del catala es, per ad ells, "un intento" contrari a la finalitat politica que perseguixen: que existixca una comunitat catalana dins de la qual estiga Valencia.

No existix una Comunitat Catalana que englobe a la valenciana, ni juridica o llegal, ni historica, ni idiomatica, ni cultural.

A.- Valencia, historicament, mai catalana.

En cap moment de la seua historia Valencia ha segut una part de Catalunya. Ni en temps anteriors a la Reconquista, ni en ella quan Jaume I cre? el Regne de Valencia en l?intencio clarissima de que fora independent de tot lo que era el Regne d?Arago i els seus contats de l?orient aragones. El Regne de Valencia ten?a tan sols vinculacio a la seua persona real i a les persones dels seus descendents, en la "Corona d?Arago", reunint-se les Corts a on manava el rei, pero independentment de les atres.

I no trobar?m mai en temps posteriors res que fa?a pensar ni de llunt en una vinculacio historica de catalans i valencians.


B.- Valencia mai llegalment catalana.

En cap moment, ni abans ni ara, ha hagut llei alguna que unira a Valencia i Catalunya. Tan sols la pertenencia de les dos Comunitats autonomes a Espanya. En l?ordenament juridic espanyol no hi ha cap de vinculacio juridica que supedite unes autonomies ad atres, ni que les vincule especificament de forma diferent a les demes.

Es mes, l?Estatut d?Autonomia de la Comunitat Valenciana es va obtindre contant en els vots reglamentaris de les tres provincies que la constituixen. En canvi, l?Estatut d?Autonomia de Catalunya no es va obtindre aixina, llegalment, perque Tarragona no arrib? al numero de vots necessaris, i es va tindre que acodir a una argucia llegal per a poder donar a Catalunya el seu Estatut, que estrictament no havien d?haver-li donat.

Catalunya no ha pogut absorbir a Valencia, com hagueren volgut i intentat si en Valencia no haguera eixit l?Estatut i si que ho hagueren tret en Catalunya. Pero el fet es que Valencia es Comunitat Autonoma, en mes resposta popular que la que va tindre Catalunya.


C.- Valencia mai culturalment catalana.

Es aberrant afirmar que Valencia i Catalunya tenen la mateixa cultura.

El conjunt d?activitats, comportaments i creencies que componen l?entramat vital d?un poble es la Cultura, com afirma el Prof. D. Juli? San Valero Aparisi: la serie de creacions materials, les solucions i creacions sociologiques i les espirituals de arts, ciencies, creencies, llengua, en un conjunt organic, com diu Ortega, i dinamic, com recalca San Valero.

Observant i estudiant este conjunt que constituix la Cultura dels dos pobles, es evident que no es solapen ni coincidixen. Son clarament diferents i distinguibles.

L?idiosincrasia del poble valenci? es distinta i en moltes coses contraposta a la dels catalans. No fa falta aportar autoritats que ho confirmen. Salta a la vista.

Les manifestacions culturals valencianes tenen una qualitat, una varietat, unes formes, unes caracteristiques, que es distinguixen individual i colectivament de les que puguen sorgir en Catalunya.

Clar est? que, volent Catalunya absorbir a Valencia, est? gastant molts esfor?os en propagar falsament que les manifestacions culturals valencianes son "catalanes".

D?una forma que, si no fora tragica, ser?a risible, han arribat, i continuen fent-ho, a atribuir a Catalunya les abundoses maravilles de tot lo valenci?: l?art arquitectonic (?Llonja!), pictoric (?Sorolla!), gastronomic (?paella!), la ceramica (?Manises!), i sobre tot, ignominosament, els classics de la llengua valenciana.

Se?ls atribuixen. Pero es fals. No son catalanes les manifestacions de la Cultura Valenciana. Valencia no ha segut mai culturalment catalana.


D.- Valencia mai idiomaticament catalana.

"El nom de catal? aplicat al propi idioma l?admeten de bon grat tots els rossellonesos, els eivissencs, i tamb? els mallorquins cultes; per? els valencians generalment s?hi resisteixen. Mallorca presenta alguns exemples medievals de la introduccio del nom de catal? per a la llengua, per? Valencia no cap" (Sanchis Guarner, M., "La llengua dels valencians",p.21-22)
Sanchis Guarner, a pesar de ser catalanisador, va puntualisar una cosa molt be: als intents d?introduir este nom -catal?- els valencians sempre s?han resistit.

En temps passats, del nom catal? en Valencia NO CAP. Els valencians han tingut sempre consciencia de que la llengua que hem parlat i parlem mai ha segut importada, que es autoctona. El mateix Sanchis Guarner diu en p.10: "El poble valenci?? te tambe un idioma autocton. Som valencians i el nostre idioma es el valenci?".

No es la primera volta en l?Historia de l?Humanitat l?utilisacio d?una q?estio lling?istica per a conseguir un resultat politic. Pero sempre que ha ocorregut tal cosa, ha segut a base de distorsionar i for?ar l?investigacio cientifica, falsejant moltes coses i silenciant unes atres, al temps que s?inunda el mon de publicacions, declaracions, tesis, estudis, etc. escorats en el sentit que conve a la finalitat politica, brosteguera i fullaraca abundant per a emboirar la q?estio. Esta utilisacio de la llengua per a la politica, feta sabent que ho es falsejant i enganyant, es maniobra inmoral, no ciencia.

L?equiparacio de llengua i cultura, de llengua i comunitat etnica, de llengua i agrupacio politica, est? sempre al servici d?ideologies agressores, racistes. Hitler l?utilis? per a l?absorcio de nacions acostades dient: "Si parlen alema son alemans". Dient-ho, invadi un pa?s que parlava chec. La progressio de passos que es donen es molt clara, i aplicant-los a l?agressio que patix el valenci? son:

Primer. Que el valenci? siga dialecte del catala. Si a?o es conseguix i s?acepta, encara que no ho siga, es passar? al segon.

Segon. En Valencia es parla el catala, perque qui parla un dialecte d?una llengua, parla eixa llengua.

Tercer. La cultura de les terres a on es parla catala es cultura catalana, i sempre ho ha segut.

Quart. Tenim, per tant, una gran "nacio" de llengua i cultura catalanes, els "Pa?sos Catalans", encara diferenciats, pero?

Quint. Encara falta un atre pas: conseguir que eixos pa?sos formen un "Estat", completant-se aixina el proces d?absorcio del "Pa?s Valenci?" per la "Gran Nacio Catalana", que es lo que en veritat pretenen.

Com pot vore?s, tot este caramull de distorsions i destarifos de concepte no es ciencia. Es l?unic cami que tenen per a conseguir la finalitat politica que pretenen. El problema no es cientific, com volen fer creure. Es absolutament politic. Es fruit de l?idiologia expansionista del pancatalanisme: es fonamentalisme.

Ho expressa molt be D. Federico Jimenez Losantos en u dels seus "Comentarios Liberales" (ABC. 4/9/94, p.20):



"En cuanto al expansionismo, otra caracter?stica del fundamentalismo nacionalista en la vieja Europa, ah? est? el irredentismo vasco reclamando Navarra y alg?n pedazo de la Rioja o Cantabria, algo menos que el pancatalanismo, que aspira a merendarse la Comunidad Valenciana, las Baleares y un par de comarcas aragonesas?"



El fonamentalisme que considerem com a un perill molt gran en atres nacions, el tenim aci en representacio ben complida des de fa anys, i l?estem patint en Valencia. No vore-ho es presbicia. No voler vore que l?accio pancatalanista en Valencia es politica, nazista o fonamentalista, es ceguera. No hi ha pijor cego que el que no vol vore.

El dialectisme del valenci? que pretenen est? per demostrar. Tan sols est? assumit per alguns com a dogma, per a criteri d?autoritat. Notem que el criteri d?autoritat no es cientific, es fonamentalment acientific.

Les opinions de lling?istes professionals son opinions, no son ciencia. Estes opinions arribaran a ser una hipotesis operativa si es fonamenten metodologicament en un tractament valit.
Si s?accepten com a veritat indiscutible i immutable, es convertixen en dogma, es a dir, en anticiencia. No ha hagut cap de tractament metodologicament valit que fonamente l?afirmacio de que el valenci? es dialecte del catala. No aporten raons ni estudi metodologic. Per que no poden.

Pero afirmen eixa opinio, s?extranyen de que no s?accepte, els causa sorpresa de que es pose publicament en dubte, i pareix que s?esgarren les vestimentes com si d?una heregia es tractara: Es que per ad ells es dogmatic, no es pot discutir, no es pot raonar. Es la posicio que est? mes llunt de la ciencia.

Lleng?es d?orige compartit poden oferir el fenomen del parentesc o contig?itat lling?istica, com podem observar entre la llengua valenciana i el catala. Pero en el "dogma" catalaniste del valenci? s?establix la confusio entre "contig?itat" i "identitat" lling?istica, donant-li ademes el de "dependencia dialectal". A pesar de que ninguna llei lling?istica avala estes idees. En tots els casos de contig?itat no discutix ningu que les dos lleng?es contig?es son lleng?es. Tan sols el cas valenci? es diferent:


El valenci? es l?unica llengua que est? somesa a un proces d?absorcio, despres de l?etapa hitleriana en Yugoeslavia, absorbint els de Serbia la llengua croata.

La delimitacio idiomatica s?establix per lo que en lling?istica es diu "tra?os pertinents de diferenciacio", es a dir que s?establix per lo que tenen de "distint", no per lo que tinguen de "comu"; afegint-se la cohesio i la lliteratura com a "tra?os definidors" d?una llengua. La diferenciacio o delimitacio dels sistemes lling?istics valenci? i catala, afectats per la contig?itat, es clara i fonda; afecta a tots els seus subsistemes:

A.- Subsistema lexic.


No es precis que siguen moltes les diferencies lexiques. No es la cantitat, sino la calitat de significacio que tenen en el proces de formacio de la llengua i en la freq?encia d?us. Tenen gran valor com a tra?os pertinents de diferenciacio les paraules que no tenen significat propi, com les preposicions, conjuncions, adverbis, determinatius, possesius, personals, numerals, etc. Els noms, calificatius i verps no son tan valorables perque es presten a abundar en sinonims. Ademes s?ha de tindre ben present que els arcaismes no son paraules valencianes: ho foren en son temps, pero ara son fosils. Poden documentar-se, pero s?han d?archivar. Quant ara s?usen eixos termens fosils valencians, notem que no ho fan perque estiguen en els classics valencians, sino perque son catala vulgar actual. No servixen per a diferenciar o no els sistemes lling?istics.

Com a eixemples indicatius podem citar l?articul masculi i neutre lo (cat. el), determinatiu este (c. aquest) , possesiu seua (c. seva), personal vosatres-vosatros (c. vosaltres), numeral deneu (c. dinou), preposicio en (c. a), conjuncio puix (c. doncs), adverbi aci (c. aqu?), casi o quasi (c. gaireb?)?
Les diferencies lexiques que es troben entre el castell? i qualsevol dels seus dialectes, o d?atra llengua, son menors sense dubte que les que hi ha entre la llengua valenciana i el catala.

B.- Subsistema fonologic.
El fonema es l?unitat minima determinant de significacions diversificades, l?unitat distintiva minima que nos permet diferenciar dos significats. Quant substituim en una paraula un fonema per un atre obtindrem un significat diferent: Canviant el fonema /n/ de la paraula "nas" pel fonema /p/ convertin-se en "pas", ha variat la significacio.

El sistema fonologic es caracteristic d?una llengua, i en ell son importantissimes les "oposicions fonologiques" perque definixen la seua individualitat en major pes que les lexiques o morfosintactiques.

El sistema fonologic valenci? es diferent del catala. El mateix Badia Margarit no vol definir be el catala per les raons que despres eixiran i afirma, tractant dels canvis de significacio, que:
"N?amoins, les choses en sont pas toujours aussi claires qu?on pourrait le croire". ("Sons i fonemes de la llengua catalana", Barcelona, 1988, p.19)

Es evidentissim per a tots, encara que no siguen versats en la materia, que el sistema vocalic valenci?, de 7 vocals perfectament definides, totes elles en valor de fonema, es contraponen al caotic sistema vocalic catala, de set vocals toniques i tres atones. En catala, segons M. Palau Mart?, les tres atones (la i, la u, i la vocal neutra que no existix en valenci?) son els tres fonemes vocalics del catala.

Badia Margarit no accepta l?afirmacio cientifica de Palau Mart? perque acceptar-ho deixaria fora del "domaine linguistique catalan? grandes r?gions de la langue" (pensem en Valencia) i estaria en contra de "l?unit? de la langue catalane" (p. 43). O siga que el dogma de l?unitat de la llengua catalana, en la que inclouen el valenci?, es primordial sobre el criteri cientific de distincio de fonemes entre el catala i el valenci?.

En el sistema vocalic, pero sobre tot en el sistema consonantic, hem de tindre present que les diferencies poden desdibuixar-se si l?estudi comparatiu es fa sobre el paper escrit, perque les diferencies reals no apareixen moltes voltes quant s?usen ortografies etimologistes o arcaiques, com les dels catalans i els catalanisadors valencians, pero que son evidents per a qui estudia el parlar viu del poble.

Dites diferencies afecten al modo d?articulacio, a l?introduccio de nous sons en paraules de la mateixa etimologia, a la germinacio, a grups consonantics arcaics, a la perdua o conservacio de diferents sons. Vore "Fonetica de la Llengua Valenciana" de GUINOT I GALAN, p. 293-303.

C.- Subsistema ortografic.
L?interes que tenen els catalanisadors del poble valenci? en que l?ortografia que usen els que escriuen en valenci? siga identica a la de l?Institut d?Estudis Catalans no es una q?estio trivial. Molt al contrari, es un assunt fonamental per a les seues intencions.

Perque tot sistema ortografic es un compromis entre la tradicio grafica i la realitat fonologica; i un canvi ortografic te una importancia enorme quan afecta a l?articulacio de les paraules entranyant un canvi fonologic.

Qualsevol canvi fonologic afecta a la mateixa identitat i individualitat de la llengua. I si s?obliga a tal canvi ortografic, es ferix el sistema fonologic, pero se?l ferix greument, perque en a?o no hi ha ferides lleus.

Per aixo, qui vol absorbir una llengua, primer ha de matar-la llevant-li la seua identitat i individualitat. I es conseguix pel cami de l?ortografia. ?Pareix tan inocent i de tan poca importancia ?! Pero el veri que du dins tal realisacio es decisiu.

Alguns eixemples de for?aments de canvi ortografic que implica canvi de fonema:



Elig (v.) canviat a Elx (c.) L?ultim fonema /prepalatal africat sort/ es convertix en /prepalatal fricatiu sort/. Yo (v.) canviat a Jo (c.) El primer fonema /mig-palatal fricatiu sonor/ es convertix en /prepalatal africat sonor/. normalisar (v.) a normalitzat (c.) Canvi de /alveolar fricatiu sonor/ a /alveolar africat sonor/. Valencia (v.) canviat a Val?ncia (c.) Canvi de /e tancada/ a /e oberta/, diferents fonemes que distinguixen, p.e. Valencia (ciutat) de val?ncia (valor de combinacio d?un element quimic). chufa (v.) canviat a xufa (c.) orchata (v.) canviat a orxata (c.) Canvi de /prepalatal africat sort/ a /prepalatal fricatiu sort/.



Les persones que ignoren els mecanismes lling?istics i les relacions entre els fonemes i les lletres representatives poden creure que eixos canvis ortografics son producte d?una elaboracio "cientifica", com diuen els interessats en difondre la falsetat baix el nom de la ciencia. Els valencians no prevenguts poden caure en la confusio d?acceptar una forma arcaica o exotica que li presenten baix una aureola "cientifica", sense saber explicar per que.

La realitat es que no es cientific; que est?n proposts i exigits, el canvi i l?adopcio de les normes de l?Institut d?Estudis Catalans, per a llevar-li a la llengua valenciana la seua individualitat.
L?Ortografia de la llengua valenciana no pot fer-se adoptant la catalana. Son diferents.


D.- Subsistema morfosintactic.
Les diferencies morfosintactiques son les que hui, en sentit estricte, constituixen les diferencies "gramaticals". Aplicant criteris de lling?istica sincronica, els tra?os pertinents de diferenciacio son notables i evidents, de modo que no pot dir-se sense enganyar que valenci? i catala tenen la mateixa gramatica.

Remetem a la bibliografia, perque son moltes les diferencies morfosintactiques. Posar?m tan sols uns quants eixemples.

En la flexio verbal.


Son formidables tra?os pertinents les formes respectives de la flexio verbal, en la seua morfologia i en la sintaxis. En catala hi ha un entrecreuament entre els verps "ser" i "estar" que no existix en valenci?:

Els catalans usen "ser" per a expressar ubicacio despres de canvi: "ja hi som aqu?" (v. ya estem aci); i "estar" per a una accio passiva "ha estat una relliscada" (v. ha segut un esvaro).

Un atre creuament entre els verps "ser" i "haver" que tampoc es valenci?: Catala "no hi es" (v. no hi ha). Valenci? verp + a + complement directe (v. he vist a mon pare), no aixina en catala: "he vist mon pare".

Valenci?: verps que indiquen companyia, relacio d?instrument o mig del qual u se val, duen la preposicio "en" (o "ab" arcaica), mentres el catala porta "amb".

Catala: verps + de (decidir de, desijar de, oferir de, pregar de?) com "m?agradaria de veure el fill", no aixina en valenci? (v. m?agradaria vore al fill).

Catala: reflexiu "hom", introduint una oracio impersonal, no existix en valenci?: "hom ha de fer-se correr la veu" (v. s?ha de fer correr la veu).

Catala: Tot i + participi de present o gerundi, no existix en valenci?: "Tot content" (v. content)


Conjugacio verbal.
Es tan diferent la conjugacio valenciana de la catalana que hauriem de recorrer les conjugacions regulars i irregulars des del principi a la fi, i ser?a inacabable. Vejam alguns eixemples, sense explicacio:


c. tenir, venir, veure v. tindre, vindre, vore
c. prengui, prenguem v. prenga, prengam
c. don?s, sofrix v. donara, sofrira
c. neixer, treure v. naixer, traure
c. seure, ensopegar v. assentarse, entrope?ar
c. temo, perdo(1? pers.) v. tem, perc
c. visc, cresc v. vixc, creixc
c. creiem, caieu v. creem, caeu
c. perdi, creixis v. perga, creixques
c. veur?, veuries v. vor?, vories
c. plangui, plangu? v. planyga, plangyu?
c. vinguem, vingueu v. vingam, vingau
c. serveix, converteix v. servix, convertix
c. obre, omple v. obri, ompli
c. sofert, omplert v. sofrit, omplit
c. amansir, espessir v. amansar, espesar
c. sapiga, sapigues v. sapia, sapies
c. culli, cullis v. cullga, cullgues
c. tusso, tussi v. tusc, tusca
c. cuso, cusi, cusis v. cusc, cusca, cusques


Preposicions.
El catala usa preposicions pospostes en una construccio que no tenim en valenci? ni en cap atre idioma: "arros cunill sense" (v. arros sense conill). Uns quants eixemples, sense explicacio, donaran idea de la diferenciacio:


c. s?entesta que li donen v. s?encabota en que li donen
c. es queixaven que v. es queixaven de que
c. anarem en aquell lloc v. anarem a aquell lloc
c. estic a Valencia v. estic en Valencia
c. prometre de veure v. prometre vore
c. Jaume veu Pere v. Jaume veu a Pere
c. pensar a dir-ho v. pensar en dir-ho
c. no m?era permes d?anar v. no m?estaba permes anar
c. pis per llogar (causal) v. pis per llogar
c. pis per llogar (final) v. pis per a llogar
c. a la tarda v. per la vesprada
c. al dessota de v. baix de
c. al davant de v. davant de
c. al defora de v. fora de
c. malgrat v. a pesar de

Substantius.
Diferencies de genero, encara que en totes les lleng?es romaniques es conserva el que tenim en llati, com molts dels abstractes que acaben en -OR, i uns atres:



c. (el) fel v. (la) fel
c. (el) aventatge v. (la) ventaja
c. (el) escafandre v. (la) escafandra
c. (la) aladre v. (el) aladre


Tambe diferencies en el mateix genero

c. jueva v. jueua
c. princessa v. princesa
c. alcaldessa v. alcaldesa
c. comtessa v. comtesa
c. el periodista (masc.) v. el periodiste (masc.)
c. el maquinista (masc.) v. el maquiniste (masc.)


Diferencies en numero, els que passen al plural de diferent forma en catala i en valenci?:


c. [pap?s] v. papers
c. [carr?s] v. carrers
c. homes v. homens
c. joves v. jovens
c. presupostos v. presuposts
c. boscos v. boscs
c. generes v. generos
c. quadres v. quadros
c. litres v. litros
c. goigs v. gojos/goigs
c. desigs v. desijos/desigs
c. assumpte v. assunt
c. culte v. cult

Adjetius.
En quant al plural, lo mateix que els substantius. Possesius (adjetius i pronoms):


c. meva v. meua
c. teva v. teua
c. el meu (neutre) v. lo meu (neutre)
c. el nostre (neutre) v. lo nostre (neutre)
mes, tes, ses

Demostratius:

c. aquest v. est/este
c. aqueix v. eix/eixe

numerals cardinals:

c. vuit v. huit
c. dinou v. deneu
c. seixanta v. xixanta
c. dues-centes v. doscentes
c. milio v. millo

Numerals ordinals:

c. cinqu? v. quint
c. sis? v. sext
c. vint? v. vigesim


Partitius i colectius:

c. meitat v. mitat
c. miler v. miler/miller/millar (Fullana)

Quantitatius:

c. for?a v. molt
c. quant pa v. quant de pa
c. fa molt fret v. fa molt de fret
c. quanta de neu v. quanta neu

Indefinits:

c. altre v. atres
c. abdues v. les dos
c. nombr?s v. numer?s



Articul definit.



En catala est? proscrit l?articul masculi en les formes LO i LOS, que el valenci? mant? vius al costat de EL i ELS: lo bo del cas; lo meu; lo pronte que has vingut; va fer lo que li van manar.
En valenci? sol ser incorrecte posar l?articul davant de noms propis: No direm "la Maria o el Jordi", com en catala.



Pronom personal.

En valenci? el pronom reflexiu HOM i la segona persona del plural US no existixen, aixina com JO en lloc de YO, usant-se molt poc el pronom adverbial HI:

c. hom diu per tot arreu v. se diu per onsevol
c. jo us mane v. yo vos mane
c. Que no hi es? v. ? que no est? ?

En valenci? es pot dir A ELL o AD ELL, i D?ELL, referintse a persones o coses; en catala s?ha de fer un rodeig quan es referix a coses:


c. en turnem a parlar v. tornem a parlar


Frases i tractaments:


c. davant meu v. davant de mi
c. darrere teu v. darrere de tu
c. aquest ?s pintat per mi v. este est? pintat per mi
c. vos v. voste


Adverbis:
Hi ha un grapat d?adverbis de lloc, de temps, de modo, d?afirmacio, negacio i dubte. Uns eixemples significatius:


c. lluny v. llunt
c. sota, dessota v. baix, baix de
c. endavant v. davant, cap davant
c. al damunt v. damunt
c. aleshores v. llavors
c. avui v. hui
c. aviat v. pronte
c. a entrada de fosc v. a boqueta nit
c. dem? passat v. despusdema
c. abans d?ahir v. despusahir
c. dos quarts de nou v. les huit i mija
c. de cop sopte v. de repent
c. s?un plegat v. d?una volta
c. no facis pas el meu v. no faces lo meu
c. mai no vindras v. no vindras mai


El ritme excepcionalment rapit d?eclosio del Sigle d?Or valenci?, fenomen unic en l?historia de totes les Lliteratures, es fonamenta en el caracter de la societat valenciana de son temps, i en el que es notable la constacia per part dels escritors classics de la denominacio invariable des del principi de "llengua valenciana".

Eixa denominacio ha segut constant en tots els escritors valencians en l?important tradicio lliteraria de tots els sigles abans de l?invasio catalanisadora dels nostres dies.

L?existencia de "frontera lling?istica" i de "issogloses diferenciades" entre dos territoris implica el contacte entre "dos lleng?es" de semblant potencia expansiva, mai entre una llengua i els seus dialectes.

Malmberg expon la vella llei de l?irradiacio, segons la qual la renovacio lling?istica d?un idioma es genera en son centre cultural i s?esgola cap a la periferia, de modo que les ones del canvi lling?istic es transmeten fluidament sobre el territori propi d?una llengua.

Els dialectes no li oponen resistencia. Pero quant les ones alcancen els llimits d?una atra llengua, el contacte es conflictiu i es produix el fenomen de la "Frontera lling?istica", denominat per algun tractadiste de "turbulencia".

Les llinies representatives dels tra?os lling?istics o isoglosses s?entravessen i el parlar d?estes zones es un hibrit d?origens distints i contradictoris i de formes noves propies de l?inestabilitat fronterera. Les parles de Tortosa i Vinaros son tipiques d?este fenomen.

El mapa lling?istic valencia, ben fet, demostra que l?irradiacio en les comarques valencianes es produix des de la seua capital, Valencia, i no des de la lluntana Barcelona. Ben entes que es tracta de l?irradiacio, del fluir multisecular anterior a l?actual proces d?inmersio lling?istica catalana que patix el poble valenci?.

Sent aixina, les ones de canvi lling?istic procedents de Valencia i de Barcelona produixen la frontera o turbulencia, demostrativa de que hi ha dos lleng?es en conflicte.

"El valenci? reunix les tres condicions definidores de la llengua, en oposicio al dialecte. No es justifica, en termes lling?istics, la consideracio del valenci? com a dialecte de cap atre idioma. Es un concepte fala? que nomes es soste per inercia, pero que no resistix l?analisis. Es sustenta en el criteri d?autoritat, no en el de rao, o metodo. No es cientific, es dogmatic".

(J. Angeles Castello).
Publicado por La_Seu @ 13:45
Comentarios (3)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Invitado
Domingo, 18 de mayo de 2008 | 12:23
S?c valenciana i sols dir-te que no s? si el que tu escrius ?s valenci?, perqu? ben poc ha de veure amb el que jo he estudiat. No s? si ets el m?s adequat per parlar de llengua quan ni tan sols saps el que ?s un accent.
No voldria faltar el respecte a ning?, per? si alguns es dediqueu a dir que aix? ?s l'?nic valenci? possible, els altres no tindrem m?s remei que anomenar la nostra llengua amb altre nom.
No volem submissi? a Catalunya per? si una germanor amb qui t? hist?ria i llengua com?.
Publicado por Invitado
Domingo, 18 de mayo de 2008 | 12:24
S?c valenciana i sols dir-te que no s? si el que tu escrius ?s valenci?, perqu? ben poc ha de veure amb el que jo he estudiat. No s? si ets el m?s adequat per parlar de llengua quan ni tan sols saps el que ?s un accent.
No voldria faltar el respecte a ning?, per? si alguns es dediqueu a dir que aix? ?s l'?nic valenci? possible, els altres no tindrem m?s remei que anomenar la nostra llengua amb altre nom.
No volem submissi? a Catalunya per? si una germanor amb qui t? hist?ria i llengua com?.
Publicado por Invitado
Jueves, 09 de octubre de 2008 | 15:59
Amb arguments com aquests pots escriure una p?gina dient que l'argent? no ?s castell?. Jo crec que no tens molta base filol?gica, no?