Jueves, 16 de marzo de 2006
"El pla i l?estrategia dels enemics de la nostra llengua valenciana ?s ben conegut: la seua consigna ?s "parlar en valenci?, per? escriure en catala", i el seu reclam" amb les normes de Castell?"; la seua finalitat ?s adoptar descaradament les normes catalanes, no sols en ortografia, sino tambe en gramatica i lexic, baix l?engany de la llengua estandart.

?s evident que la llengua nostra, privada del soport de l?escritura poc a poc ser?a relegada als mercats i als llibrets de falles, i desapareixeria com a llengua de cultura, precipitant-se en un terme anunciat en el deposit de les lleng?es mortes.

Els catalanistes, partint del fals supost de que el valenci? es catala, ens acusen d?escindir la llengua catalana. Afirmacio completament falsa, perque no pot escindir-se o separar-se lo que ya est? naturalment separat. encara que en algun temps antic hi haguera certa unitat "per escrit" entre les dos lleng?es, -com l?havia tambe en les atres lleng?es o dialectes occitans-, el valenci? i el catala han evolucionat per separat, i actualment, tenen tantes diferencies morfologiques, sintactiques i sobre tot fonetiques, apart d?un ric vocabulari propi i diferenciat, que honestament no poden ser considerades pels lling?istes com la mateixa llengua.

En primer lloc, volem expondre els testimonis que abonen la personalitat d?esta llengua, que ya en el sigle XV va tindre la seua propia lliteratura i el seu sigle d?esplendor. En primer terme, presentar?m, testimonis d?escritors de totes les epoques, ya siguen valencians, catalans o castellans; en segon lloc, les raons juridiques que ho abonen. Finalment farem algunes consideracions sobre la nomenada llengua estandart.

II PERSONALITAT DE LA LLENGUA VALENCIANA
(El Dret natural i positiu i la Lling?istica moderna)

A. EL DRET NATURAL

Tots els membres de la familia humana i tots els pobles tenen la mateixa dignitat intrinseca i els drets iguals i inalienables, sense distincio de ra?a, color, sexe, idioma, religio, opinio politica o de qualsevol atra indole, segons la declaracio universal dels drets humans, aprovada per l?Assamblea General de les Nacions Unides el 10 de decembre de 1948. Ara be, si els catalans han elevat el seu dialecte a llengua, ?per qu? no podrien fer lo mateix els valencians, en el cas de que el seu idioma nomes fora un dialecte?

Tenen eixe dret, si volen i poden, tots els pobles del mon, inclus els m?s atrassats del tercer mon

L?Unesco, en 1954, va prendre el seg?ent acort:

1. La llengua materna ?s el mig natural d?expressio d?una persona; i una de les seues primeres necessitats ?s desenrollar al maxim la seua aptitut a expressar-se.

2. Tots els alumnes han de comen?ar els seus cursos escolars en la llengua materna.

3. No existix res, en l?estructura d?una llengua, que impedixca convertir-la en vehicul de civilisacio moderna.

4. Si la llengua materna resulta adequada en tots els aspectes, per a servir de vehicul d?instruccio en les Universitats i establiments d?ensenyan?a, ?s precis utilisar-la com a tal.

I en 1960, per iniciativa de l?Unesco, va tindre lloc una "Convencio relativa a la lluita contra la discriminacio en l?esfera de l?ensenyan?a", en la qual es va aprovar l?articul 5, apartat 1., paragraf c), que diu:" s?ha de reconeixer a les minories nacionals el dret a eixercir les activitats docents que els s?n propies, entre elles la de establir i mantindre escoles, i segons la politica de cada Estat en materia d?educacio, utilisar i ensenyar el "propi idioma".

Digueu-me qu?n es eixe idioma propi en Valencia, ?el de Barcelona?.

Eixa convencio va ser aprovada pel Govern espanyol i publicada en el Bolleti Oficial de l?Estat (1 novembre de 1969).

B. LA LLEGISLACIO ESPANYOLA

Tant la vigent Constitucio Espanyola com l?Estatut d?Autonomia de la Comunitat Valenciana, reconeixen la llengua valenciana, ?s m?s, la declaren oficial al costat de la llengua castellana o espanyola. No m?entretindr? en este punt, perque ?s de tots massa conegut; nomes afegire que tots els partits politics, tots, inclus els que ara per compromisos politics fan com si ho ignorare, en la discussio de l?Estatut estigueren conformes en reconeixer-li al valenci? el nom de "idioma". Idioma o llengua ?s la manera de parlar d?un poble o nacio, en este cas, el poble o nacio valenciana.

C. LA LLING?ISTICA MODERNA

Per a establir la diferenciacio de les lleng?es, l?ultima paraula no la t? la filologia, la qual estudia l?orige de les lleng?es o els texts antics; ni la lling?istica diacronica que examina l?evolucio de les lleng?es a traves del temps; sino la lling?istica sincronica actual, de llavor innegablement cientifica, puix descriu cientificament l?estat actual del llenguage: tal llengua i tal atra llengua, ?c?m estan en el present?. La lling?istica moderna no dona import?ncia a l?orige de les lleng?es: si procedixen del sanscrit o del llati, etc, si catala i valenci?, per eixemple, s?n d?orige galo-rom?, o d?orige ibero-rom?, etc. (encara no s?han posat d?acort els filolecs sobre eixe punt). Ni importa que en una epoca remota l?estudi dels texts mostre certa afinitat entre diversos dialectes. En els seus inicis, al esguellar-se del tronc comu, tots els dialectes neollatins oferixen multitut de coincidencies. Lo que importa ?s saber si en el moment actual les lleng?es que es comparen tenen suficients diferencies per a poder considerar-se com a lleng?es diferents. Eixa ?s la prova del nou. En este punt s?n d?actualitat diversos treballs, recentment publicats en qeu es fan reslatar les diferencies que actualment medien entre el valenci? i el catala. Soles les d?orde fonetic, s?n ya suficients per a caracterisar i diferenciar les dos lleng?es. Pero ademes estan les diferencies d?orde morfologic i sintactic a mes del gran numero de paraules distintes, no solament per la pronunciacio, sino tambe pel seu fonament etimologic. Totes eixes diferencies, preses en conjunt, no hi ha dubte que mostren una estructura lling?istica distinta, dins de lo que cap entre lleng?es derivades d?un mateix tronc comu.

I, encara que siga una digressio, no crec fora de lloc contestar a les objeccions que es solen fer al valenci? per a negar-li la seua existencia com a llengua.

a) Es diu que "les diferencies entre el catala i el valenci? no s?n majors que les que existixen entre el castell? i els parlars aragones, lleones, andalus o les hispanoamericans", i a ningu se li ocorrera declarar-les "lleng?es estructuralment independents"

Responem: en primer lloc, les diferencies que hi ha entre valenci? i catala s?n majors que les que hi ha entre les parles dialectals del castella i la lengua castellana. Les coincidencies estructurals entre valenci? i catala no s?n majors que les que medien entre les diverses lleng?es neollatines, degut al seu orige del llati. En segon lloc, els andalusos o hispanoamericans, no tenen consciencia de parlar una llengua andalusa o americana, distinta de l?espanyola, ni al seu modo de parlar li han donat el nom de llengua, chilena o peruana, etc., ni han creat una brillant lliteratura andalusa o americana, ni escrit gramatiques i diccionaris d?una "llengua" chilena o peruana. En tercer lloc, el dia que en eixos pa?sos tinguen consciencia de parlar una llengua prou distinta de la castellana, ningun lling?iste podra negar-los el dret a normativisar la seua llengua i proclamar la seua independencia i a escriure gramatiques i diccionaris propis.

b) S?aduix com argument de l?unitat de les lleng?es "el fet de la facil inteligilbilitat entre valencians i catalans, que permet als valencians entendre el catala sense estudiar-lo".

Com es tracta de valorar el grau de comprensio, a un ju? de valor oponem un atre, dient tot lo contrari: eixa facilitat ?s una suposicio, que neguem en general. El poble sap distinguir perfectament si es parla en valenci? o en catala. Conec persones molt cultes, valencianes, que parlen habitualment en valenci?, que m?han confessat no entendre la televisio catalana. Per escrit, entre persones cultes, ya ?s una atra cosa degut a la referencia al llati i a l?ortografia oficial catalana, en alt grau etimologista, la qual tra?ciona a la fonetica del poble.

?s cert que no es necessita gran talent per a comprendre que quan diuen "urella, o furn?" volen dir "orella o forner", pero s?n les mateixer paraules en dos lleng?es distintes.

Finalment, els lling?istes afirmen que no ?s suficient criteri d?identitat de dos lleng?es el fet de la mutua comprensio entre els seus parlants, sobre tot tractan-se de lleng?es contig?es. Les coincidencies de rastres lling?istics, en ultim terme servix per a classificar families lling?istiques, pero no per a definir-les. "
Publicado por La_Seu @ 13:53
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios