S?bado, 17 de marzo de 2007
Imagen

Valencianisme pol?tic (I)


Hui es complixen cent anys d'estes paraules escrites per F?lix Azzati en el peri?dic El Pueblo: "Eso de la fraternidad catalano-valenciana suena a melod?a antigua... Exploten ustedes eso de la Solidaridad en Barcelona... pero escuchen ?sta s?plica y no nos traigan el solidarismo catalanista, que bastante hacemos con vestirnos con pa?os de Tarrasa y Sabadell". En el mateix peri?dic (25 de maig de 1907) es llegia este remat: "conviene que ning?n valenciano ignore esta verdad; los intereses catalanes son contrarios a los intereses valencianos".

F?lix Azzati Descalci, periodiste i pol?tic gadit?, treball?, des de molt jove, en el diari republic? El Pueblo; amic i colaborador de Blasco Ib??ez, el substitu? en la direcci? del peri?dic, i en el c?rrec parlamentari, a partir de 1908; Diputat a Corts, per Val?ncia en 1910, 1914, 1916, 1919 i 1923; reorganis? el partit blasquiste baix el nom de P.U.R.A. (Partit d'Uni? Republicana Autonomista). La Gran Enciclopedia de la Regi?n Valenciana resumix sa trayect?ria: "Notable periodista fue una de las personalidades pol?ticas m?s influyentes de la vida valenciana en la segunda d?cada del siglo XX".

Qui vullga con?ixer l'evoluci? i la problem?tica del valencianisme pol?tic des de 1874-1939, deu llegir l'excelent llibre d'Alfons Cuc? (edici? castellana d'Ariel, de 1977; curiosament, estem en el 30 aniversari), i aixina podr? anotar, que podr?em dir des de sempre, hi ha hagut valencianisme de dretes i d'esquerres, valencianisme valencianiste i valencianisme catalaniste o pancatalaniste. La clau interpretativa, diferenciadora, no ?s atra que si admetem 'pa?s valenci?', formant part de l'entel?quia 'pa?sos catalans', per molt federalisme que defengam, no fem atra cosa que minvar la pot?ncia del valencianisme valencianiste, independent i mai, mai, federat.

I si he comen?at per celebrar el centenari de les paraules d'Azzati, ?s perque el seu republicanisme no ?s gens dubt?s, i perque eixes paraules poden ajudar a que nos ocupem, en serietat, de la preocupaci? actual. Ning? oblide, perque ?s filosofia orteguiana, que preocupar-se ?s un estadi previ, antecedent, a l'ocupar-se; i que de res servix la preocupaci? si no ens ocupem de despreocupar-se, ocupant-se del problema, que certament ?s greu.

Ara tots els partits de l'arc parlamentari valenci? volen ser 'valencianiste' (Anote que el Diccionari CVB, definix: '2. Valencianisme. Amor i conreu de les coses valencianes, sobretot en l'aspecte cultural i pol?tic'... '1. Catalanisme. Devoci? a l'esperit i als interessos de Catalunya'; per molt que llig i rellig les dos definicions, no arribe a comprendre per qu? s?n diferents, en particular, 'les coses' i 'els interessos'). Incl?s diuen ser 'valencianistes' els partits centralistes, encara que les seues 'obres' tenen desamor demostrat respecte de les 'coses valencianes' (siga l'aigua, siga la llengua valenciana que porta cam? de ser 'convergent', per obra i gr?cia de l'AVL, i dels seus inventors).

Pero el problema greu no ?s el d'agenollar-se, com hi ha qui s'agenolla, sino de trobar una finestra oberta a un valencianisme valencianiste que defenga eixes 'coses', com diu el Diccionari 'en l'aspecte cultural i pol?tic. Per eixa ra? no podem estranyar-nos de que els llegidors del peri?dics es pregunten ?qu? fem, quina ?s la soluci? possible si ?s que n'hi ha alguna, uni? o desuni??

Valencianisme pol?tic (i II)


Un bon dia, els valencians es toparen en l'anunci de la creaci? d'un partit valencianiste dispost a fer valencianisme pol?tic.

I el va fer, i tingu? representaci? municipal i parlament?ria. Pero sense saber com, o sabent-ho (els actors), comen?aren a caure-li fulles, cam? de la secessi? o del transfuguisme, quan tal partit no estava per a fer trossos. I el resultat a la vista est?: ?guanyar protagonisme, no perdre el pesebre, el plat o les tallades? Seria curi?s con?ixer les respostes dels protagonistes, perque alguna cosa tindran que dir, en especial als que els votaren formant part d'un partit, que conserva sigles, pero que est? mig despullat, per culpa exclusiva de les fulles separades. No s? a on he llegit que del partit inicial han resultat no s? quants (u, m?s dos, tres, quatre).
L'an?cdota val la pena. En cert dinar que m'ofer? Kofi Anam, en Ginebra, parlant sobre les m?s de cinquanta mil ONG que hi ha en el m?n, reflexionava: totes volen vore'm i parlar; per a rebre-les a totes, en un any laboral necessitaria, per a vore'n 225 cada dia, treballar 37 hores di?ries. Conseq??ncies de l'atomisaci?. Alguna ONG nom?s conta en un president (el pare), una vicepresidenta (la mare), i una secret?ria (la filla), lo que no vol dir que n'hi ha algunes que tenen no millers, sino millons d'adictes (i estes, nom?s estes, s?n les rebudes).

L'eixemple ?s exagerat. Pero no pot discutir-se que l'atomisaci? partidista planteja problemes de llist?: que si 3%, que si 5%. ?Per qu?? Perque l'atomisaci? impedix superar l'al??ria m?nima, siga el 5, siga el 3. Uns, de bestreta, es conformen, perque tenen prou en l'eixida, i no reparen a pensar que no arribaran mai. Atres fan un esfor?, i creen, com han creat, un nou partit que traga del marasme de la ventolera de tanta fulla seca o condenada a secar-se, per llei. I el problema seguix patent, ?superaran el llist?, o deuen unir-se?

Eixa ?s la clau, que dif?cilment obrir? la porta de l'uni?, per una ra? simple. Tots els amos del pasti? volen manar, estar ben colocats en l'eixida. I tots no pot ser, ?qui deu sacrificar-se? A?? que est? passant ?s molt hum?, ?qui treballa per amor a l'art, sabent que no tindr? guany? Be, que eixe 'amor', segons el Diccionari, seria 'amor a la cultura i a la pol?tica valenciana. Els gallecs deuen ser galleguistes; els catalans, catalanistes; i els valencians, valencianistes. Pero sense faltar-li al respecte a ning?...' aun queda Par?s" ... o siga el transfuguisme. Si be, deu anotar-se que per molt culpables que foren Eva i Adam (orde de la tentaci?, que encara caldria l'alegaci? d'Adam, ?per amor a Eva!), nos oblidem de la responsabilitat, irresponsabilitat millor, de la serp, oferidora de la figa (que alguns diuen poma).

Plat? estava conven?ut de que 'una vida sens examen de s? mateix no mereix ser vixcuda'. No vagen a creure que l'examen afecta nom?s als electors, afecta, i en molta fond?ria, als partits que volen ser elegits; els electors tindran o no tindran l'atreviment del canvi, pero els partits, tots els partits tenen l'obligaci? d'explicar-nos ('obres s?n amors') qu? han fet i qu? faran pel valencianisme 'valenci?'. Hauran vist vost?s, que aplegue al final de tanta flexi? sense haver nomenat a cap partit pol?tic, perque pense que la responsabilitat afecta, per igual a tots.

I gr?cies senyor Azzati, per eixes paraules, que m'han servit de punt de partida, i que vost? escrigu?, ahir cent anys, un dia 13 de mar? de 1907. Nom?s falta que els valencians que volen un 'valencianisme valenci?' sense sucursalismes, ni agenollaments, es mantinguen erts i rectes com la nostra Senyera. Arribem al m?n, no per a viure, sino per a conviure, i per a no claudicar, que no ?s cedir, ni coixejar, sino faltar al deure i als principis... encara queda l'esperan?a de l'atreviment al canvi

Tags: Valencianismo, catalanismo, carod, Montilla, Sentandreu, Coalición

Publicado por La_Seu @ 10:27
Comentarios (6)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Invitado
Mi?rcoles, 04 de abril de 2007 | 11:27
Doncs qui no vulga mirar la tv3 que no la mire, per? que ens deixen en pau als que si que volem veure-la. Aix? es diu censura, ho digueu com ho digueu. Esteu fent molt de mal a la llengua valenciana i a la normalitzaci? d'aquesta, teniu un embolic mental que no s'aclariu ni vosaltres.
Publicado por La_Seu
Mi?rcoles, 04 de abril de 2007 | 12:56
ESTAS FLIPAT CHIQUET DIGO NOI.

A?i els panques no mes voleu normalissar el catal? barcelon?. A mi m'agrada vore Telemadrit ?esteu tallant la meu llibertat?

Chorraes. Anda treballa pera defendre els diners de en Eliseu, treballa que no mes ell tindra la boljaca plena.
Publicado por Invitado
Jueves, 05 de abril de 2007 | 4:01
Si vols vore TeleMadrid, doncs mou-te per a poder-la vore.

Et recorde que els repetidors de la TV3 els vam pagar de les nostres butxaques, xaval

Vosaltres no estimeu la nostra llengua, nom?s voleu que fastidar-nos a la gent que s? l'estimem i l'utilitzem.

Deixeu-nos tranquils ja d'una vegada!
Publicado por La_Seu
Jueves, 05 de abril de 2007 | 8:53
la meua llengua no es la teua per molt que vuigau. El problema de la TV3 no es de diners es de legalitat. La TV3 es ilegal.
Publicado por Invitado
Domingo, 14 de octubre de 2007 | 0:53
per? aix? quina merda de gram?tica i ortografia ?s?
M?s burros no n'ha vist em ma vida. O siga que s'inventeu les normes i au! I teniu la poca vergonya d'escriure articles? sempre tan cremats amb els catalans... per? si ells passen moltissim de nosaltres!Em fa molta vergonya veure aquestes coses. Us ho dic: soc antinacionalista i molt critic amb els catalans. Ara, una altra cosa ?s ser burro i analfabet i voler ser politic i fil?leg.
YO ZOY DE HUERVA.HE APRENDIO A EHCRIBI ANDALU
Publicado por Valencianiste
Jueves, 24 de enero de 2008 | 11:10
Molt bon art?cul, i perfectament escrit en les Normes de la Real Acad?mia de Cultura Valenciana o d'El Puig.

?nim i a continuar en el blog
valencianisme