Lunes, 18 de mayo de 2009

ORDINACIONS I STABLIMENTS, DE LO SIGLE XIV I ATRES COSETES POSTERIORS (III)

PER

FEDERICO BONILLO VIGO

 

Ara vos contare una historia o “una qüestio sorollosa” que ve del any 1604. En l’antiga plaça Vella de la ciutat de Castello, i a uns quants metros de l’Iglesia Major, es va alçar una grandiosa torre que servia de campanari. M’estic referint, evidentment, al nostre conegut com “El Fadri”. En l’any 1604 es va inaugurar ab gran solemnitat. Des d’aquella epoca hasda els postres dies, es l’Ajuntament qui te el domini sobre les campanes, atenent lo seu manteniment, nomenant al campaner i disponent per complet d’elles, excepte en lo referent als tocs ordinaris de l’Iglesia. L’Iglesia no ha pogut vore mai, que les campanes es troben baix el poder de l’ajuntament, i d’ahí s’han originat numerosos pleits i conflictes. En l’any 1660 trenca el foc el vicari perpetu Jose Breva, per pretendre que era de la seua incumbencia donar el permis per a que tocaren les campanes en les festes que celebren els llauradors a Sant Miquel, els estudiants a Sant Nicolau i els mariners a Sant Pere entre atres. El Justicia i jurats es defenen alegant quel vicari, mai ha tengut, ni te res a vore en les campanesi que no mes pot dispondre d’elles el racional en les funcions ordinaries de l’Iglesia <<tochs ordinaris tocant al cult diví, com son, misses conventuals, aniversaris y atres hores canoniques>> (sic) haguent d’intervindre personalitats del clero i la politica d’aci de Castello, Valencia i tambe de Madrit. Esta disputa va perdurar des de llavors, desconeguent si en l’actualitat continua o d’una forma definitiva i conciliadora esta resolta. Lo que si se, es que en 1869, l’ajuntament de Castello, va establir uns imposts sobre els tocs particulars de les campanes del Fadri, i les del presupots de l’any 1883-84 son les següents:

Toc o senyal per a l’administracio de Sacraments 2,50 pts.

Idem medio pontifical, id, id 1,25 pts.

Idem pobre, id, id 0,25 pts.

Toc o senyal d’enterrament general 20,00 pts.

Idem medio pontifical 5,00 pts.

Idem pobre 1,00 pts.

Toc anunciant aniversari sense distincio 5,00 pts.

Toc per a festes de carrer, novenaris i demes funcions 5,00 pts.

Per ultim, vos relatare “un entredit” que alla per l’any 1673 va tindre lloc en Castello. Per escomençar, aclarir que “entredit” en aquella epoca volia dir o significar, sensura, o lo que es lo mateix una excomunio. Vejam: En la misa major celebrada en l’Iglesia parroquial de Castello el dia 30 d’abril de 1673, es va publicar un decret del Sr. Bisbe de Tortosa ¡vejes tu, per a on! ficant en entredit, es a dir, sensurant a totes les iglesies, parroquies i ermites de Castello i de lo seu terme, per haber segut assessinat en lo “carreronet del Pes de la Farina” (carreronet del Ecce-Homo) el presbiter Mosen Vicent Tort. Segons el decret de sensura, manava , que no mes podien entrar en les iglesias i ser enterrats, aquelles que tingueren bula. Pero el cas es que, la majoria de la gent no la tenia. Llavors els jurats de la ciutat enviaren una comissio a Valencia per a comprar un creixcut numero de bules i repartirles als ciutadans, aixina com al mateix temps enviaren un atra comissio a Tortosa, per a demanar al Sr. Bisbe, que alçara l’entredit, lo qual es feu el dia 6 de maig

Este fet es conserva en un document que consta en l’Archiu Municipal de Castello i diu lo següent: <<En lo mes de dehembre delany MDCLXXII mataren denit enlo carreronet del pes de la farina ala boca que ix al carrer major amosen Vicent Tort pre. natural de la villa de Morvedre y beneficiat y resident enla esglesia parral. de la pnt. vila de Castelló de que es segui imbiar lo Sr. Bisbe de Tortosa D. Fr. Joseph de Fageda una escomunio pera que los que tinguesen noticia del Agresor omanifestassen, fon asso en lo mes de mars delany MDCLXXIII, y después proseguint les censures en XXX de abril de ditany diumenge manà publicar en lo pulpit de dita esglesia un entredit general enaquella y convents y hermites de son terme de que essegui al poble la major afliccio que de memoria de homens se havia vist, y es feu, esta major, a ocasio de no tenir bulla la quarta part de la gent; sens ella no els deixaven entrar en les esglesies ni convents a oir missa, ni soterrar en sagrat, y succehí que mori un chiquet de tres anys y es suspengué el soterrarlo fins tenir bulla. Vent los jurats tan gran desconsuelo, imbiarem al dit Sr. Bisbe un sindich, que fon Francés Andreu ciutada de dita vila y diputat del Regne lo mateix dia de diumenge en la vesprada ab carta de la vila, y se obtingué ralaxació del entredit, y les lletres de la relaxació y absolució se publicaren disapte apres sequen (6 mayo) ans de escomensarse la missa de la mare de Deu, y en continent anaren totes les campanes abol y se obriren les portes de la esglesia y lo poble quedá ab la alegria y consuelo que es deixa considerar………>> (sic). Ademes de tot aço, els jurats enviaren com he dit ades, a atre jurat a Valencia per a comprar bules << y portá mes de cisentes bulles de vius ques despediren en un matí…..>>(sic). El cas es que, fins ara, encara no s’ha sabut la causa de l‘assessinat d’este retor, pero en tot i aixo, la tradicio conta, que l’autor fon un marit ofes i dominat per la vehement passio dels cels, puix vivia el marit en una casa del carrer Major (d’eixes que tenien porta “escusada” al carreronet del Ecce-Homo), i segons conten, el crim es va cometre a boqueta nit, al eixir el retor o presbiter de la dita casa per la porta falsa.

Com sempre amics, l’historia mos conta i mos ensenya moltes coses, fets i fites en les seues corresponents dades i dates, sempre que no siguen manipulades i alterades per interessos factics. ¡Ya sabeu a que m’estic referint! Pero d’este tema, parlare en atra ocasio i vorem com l’historia e spot rescriure a mida i a base de escamparla a tot arreu i de repetirla mil voltes i mes..., es preten (i per malaurança a voltes es conseguix) que siga creguda a cegues i que siga considerada certament veritat i autentica. ¡En fi! coses dels “altres” i d’uns quants de “nosaltres” d’aci.

http://cardonavives.com/lengval.asp 


Tags: valencianisme, catalanisme, valenciafreedom

Publicado por La_Seu @ 19:18
Comentarios (2)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Invitado
Lunes, 18 de mayo de 2009 | 21:50
www.juntsfrontalavl.com
Entra i firma si vols treballar per a que desaparega la vergonyosa i letal Acad?mia Valenciana de la Llengua, que es un niu de renegats i catalanistes.
Publicado por Invitado
S?bado, 30 de mayo de 2009 | 18:10
es una pagina que est? pero que molt b?, perque adem?s, es veu clarament la barbaritat de diners que els autentics Valencians estem pagant a eixa colla de renegats catalaneros i dels payasos catalans, que volen furtarnos la nostra historia y cultura. Fora la AVL. Visiteu www.juntsfrontalavl.com i firmeu